Digues la teva

La llista de refranys és gairebé interminable.
Però quins són els teus preferits?

Un paremiòleg català, o el que és el mateix, tot un expert en això del refranys ha posat en marxa una iniciativa arreu dels territoris de parla catalana per veure quins són els refranys propis de cada terra.

Es diu Víctor Pàmies i Riudor, manté el portal de Paremiologia catalana i vol determinar els refranys més populars de la llengua catalana.

Per poder-ho fer, Pàmies demana ajuda i col•laboració en la difusió d’un estudi que ha endegat ara fa poc més de tres mesos: el Top Ten dels refranys catalans, un estudi que pretén determinar, a través d’enquestes transmeses per Internet i les xarxes socials i de contactes, quins són els 10 refranys catalans més populars a l’actualitat entre els parlants de les diferents zones dialectals.

Si voleu participar en la proposta i donar a conèixer els refranys de casa nostra és tant fàcil com apuntar en un paper els deu primers refranys en català que et vinguin al cap sense mirar cap llibre ni res.

Un cop feta la llista, la pots enviar a vpamies(arroba)gmail.com.

Que no sigui dit que no saben que a Andorra abans matem un home que perdre una tradició.

Tots som la CASS

A finals de juny el consell d’administració de la CASS canviarà part dels seus integrants. Concretament els representants dels assalariats, la patronal i els pensionistes.

Em demano si hi haurà representació pels autònoms, ara que han de cotitzar obligatòriament. Però sembla que no, que tots els patrons van dins el mateix sac, encara que no tinguis empleats.

Hores d’ara sembla que es confirma el nombre de 16 llistes que es presentaran als comicis. Llistes encapçalades per la patronal, els verds i els socialistes espanyols i alguns particulars.

Es troben a faltar els sindicats, que diuen que com no tenen gaire a dir, i mai els deixen dir res, millor callen. Però s’equivoquen. Com volen fer fort un sindicat que no es mulla quan toca?

En qualsevol cas, tampoc importa molt.

El baixíssim índex de participació en aquests comicis contrasta amb l’opinió generalitzada que la CASS es cosa de tots i que d’ella en depenen no només el sistema sanitari sinó també la nostra subsistència quan arribem a fer-nos grans.

Això sí, no bellugarem un dit per garantir que la cosa rutlli, que d’això sempre se n’hauria d’ocupar un altre.

I és que, Ningú és perfecte.