Escapa't d'Andorra

És difícil saber què pensa realment un turista quan marxa del país i què fa, que després, a casa seva, ens faci bona o mala publicitat.

Sabem, però, el que ens retreuen les enquestes i el que ens escupen a la cara les xifres de pernoctació, dades que per reiteratives ja fa temps que no ens sorprenen.

El que em sobta és que amb la informació sobre la taula no acabem de veure al carrer mesures efectives en aquest sentit.

Els informes de fa un grapat d’anys cap a aquí ens diuen que als nostres visitants no els agraden les cues, ni els problemes per aparcar.

És clar que als ciutadans tampoc ens agraden.

Creuen que els preus ja no són tant atractius, tot i que cada cop més, no venen només per les compres.

Els agrada esquiar, Caldea i trobar una estona de descans i tranquilitat. Però la majoria, no passen prou temps per en molts casos ni tan sols descobrir que Andorra és alguna cosa més que “un carrer ple de botigues”. Cada cop més, els visitants, són el que en els estudis es considera amb l’eufemisme d’excursionistes...és a dir, persones que venen i van el mateix dia.

Mentre tothom celebra l’arribada dels turistes i ens preocupem que se sentin còmodes en qualsevol dels hotels de recent construcció que té per escollir, els ciutadans del país, continuarem veient, com avui per avui, és més barat passar un cap de setmana en un hotel amb forfet i entrades a Caldea incloses que viure en un apartament d’un sol ambient a la punta d’Arinsal.

Veurem, com el turista pot triar l’idioma en que vol ser atès a les botigues, sempre hi quan no sigui la llengua oficial del país.

I veurà com passejar entre les runes i les obres plenes de pols, va canviant la fesomia d’un país, sempre diferent d’una visita a una altra.

Potser és aquest el gran atractiu del país, tornar una vegada i una altra per veure com queda Andorra quan l’acabin – si es que abans no acabem amb ella -.

No sé què pensen els nostres visitants quan marxen del país.

Però sé, que el que pensem molts ciutadans no interessa ningú.

I això que pernoctem tot l’any.
Els que no tenen més remei, és clar.
Per molts quan arriba el cap de setmana arriba també la culminació del mític eslògan dels vuitanta.
Andorra. L’escapada.
Això sí: en sentit invers del previst.

*Extracte de l'Article Publicat al Més Andorra el 27-09-06