Despista l'espia

La privacitat és, cada cop més, un miratge.

Allò que deien que la persona disposa d’intimitat en quan travessa la porta de casa seva és cada cop més, una il.lusió òptica.

Fet i fet, avui a cop de ratolí, algú amb accés a les xarxes d’informació ho pot arribar a saber gairebé tot de nosaltres.

Els fitxers de la CASS els informen de quan i de què hem estat malalts, els extractes bancaris del que guanyem i en què gastem els diners, la factura de l’STA, a la que és més fàcil accedir del que sembla, ens diu a qui truquem i quan ho fem...i si ara afegim el que diuen els proxys de l’ordinador, un s’adona que ja no queda intimitat que valgui.

1984 semblava un somni. Una quimera de George Orwell. El gran germà que tot ho veia i tot ho controlava pel bé d’una societat uniforme i homogènia en la que tothom tenia un paper assignat del que valia la pena no sortir-se’n.

Proposar lleis que permetin a la policia traspassar els límits de l'esfera de la intimitat no és admissible, encara que es vulgui presentar com una necessitat de la seguretat pública.

La legislació que hi ha actualment a Espanya sobre protecció de dades és suficient i no es pot presentar com un obstacle per a la lluita contra el terrorisme.

A Andorra, no s’investiga, que se sàpiga, contra el terrorisme, però tampoc disposem d’un marc legal que ens protegeixi de les mirades alienes, siguin de qui siguin.

Vist amb perspectiva, moltes vegades un es demana com és possible que triomfés Hitler en l’Alemanya Nazi.

Res més fàcil. No hi ha com conjugar la por als altres i deixar-se perdre les llibertats civils amb l’excusa de perseguir als dolents.

Segurament les intencions són honorables, però els mitjans no sempre les justifiquen.

Tot i això ens ho haurem de prendre amb sentit de l’humor, i mirar de deixar pistes falses en la nostra intimitat.

Comprarem menjar que no ens agradi per despistar, mentirem en les enquestes d’opinió, deixarem de veure els documentals d’animals de la dos per engolir teleescombraries i desviarem fons dels canvis de la compra per convertir-los en un recurs clandestí, que ens faci a tots una mica delinqüents i ens permeti protegir la nostra intimitat de les mirades indiscretes.

Ànims, que malgrat el que alguns ens vulguin fer creure, ningú és perfecte.