17 de gener 2007

Escudella

17 de gener. Sant Antoni, dia de festa a la Massana i dia de tradicions arreu del país.

I és que si hi ha alguna tradició que sigui fàcil i agradable de seguir és tota aquella que té un rerefons gastronòmic.

La crema catalana de Sant Josep, la pilota i els galets de la sopa de Nadal, els canelons de Sant Esteve, el tortell de reis, la mona de Pasqua i la coca de Sant Joan.

Menys divertides són les imposicions de la quaresma, però tot i així, els bunyols i el bacallà, també tenen el seu què.

Cada cosa al seu moment i és que després de donar-li moltes voltes, i atipar-nos de fast-food internacional, els nord-americans amb aquells informes tant tècnics que fan, ens venen a dir el mateix que la padrina.

Que no es menja enlloc com a casa, que els millors productes són els que tenim a prop i que el millor moment per consumir-los és durant la seva estació natural.

Per això, es fa crema catalana amb ous frescos per sant Josep, que és quan n’hi ha més, es menja síndria i meló a l’estiu quan més falta ens fa prendre líquids, i es menja escudella per Sant Antoni, que fa fred i s’ha de posar el cos a to.

El problema, però, és quan Sant Antoni, entre canvi climàtic i inversió tèrmica arriba envoltat de temps primaveral i una certa sensació de xafogor sota el sol i dins l’abric.

La recepta, almenys a Andorra la Vella tampoc ha variat massa amb els anys i continua sent una bomba calòrica que ens alliberarà d’haver de menjar res més durant dos dies.

Això sí, com diuen a Encamp, abans un home mort, que perdre una tradició. I menys si és de franc.

I és que els hàbits alimentaris amb el pas del temps s’han anat adaptant a una vida més sedentària, més d’estar per casa, sense treball al camp, per molt que alguns diguin que ho compensen al gimnàs.

Amb menys càrregues físiques, i sobretot amb major preocupació per la imatge.

Uns models, que com l’alimentari també ha canviat i que ha passat de considerar una persona rodona com el paradigma de la salut a ser una víctima propiciatòria del colesterol.

Des de les set del matí couen fogaines a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i a la Massana. Algunes han cremat durant el cap de setmana i altres, com a Sant Julià ho faran per Sant Sebastià.

I és que almenys, les tradicions pel que fa a l’escudella s’han anat repartint durant la setmana.

No sigui cas que algú digués que som un porc mal fart.

Qui s’organitzi bé, però, no haurà de fer dinar dins el dia 23. això sí, serà plat únic.

I és que ningú és perfecte.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Noemi, he seguit amb atenció el teu cas, hi he de dir, que no ten's raó, hi ha, per sort, molts periodistes que fan i molt bé la seva feina, tu i uns quans pocs més, només us mireu el malic, no cumpliu amb el codi deontologic de la vostra professió, us creieu els guardians de la veritat absoluta, i feu, més aviat pena.
El que t'ha passat, es poc.
Ho ten's merescut i més.
Som molts els andorrans, que comencem a estar molt fars de certs pantomines de periodistes com tu, faries millor de treballar com cal i fer menys victimisme.
No ens fas pena, al contrari, ens fas sentir rebuig.
Hara ja et coneixem.

Ningú és Perfecte ha dit...

En primer lloc, gràcies per participar en el bloc.

Totes les opinions són ben rebudes.

Fins i tot - o especialment- quan no són compartides.

Això és precisament el que cal.

Que tots plegats puguem expressar de forma lliure les nostres opinions.

Des del respecte, com vaig fer jo, i com fas tu avui.

D'això es tracta. i en això consisteix la llibertat d'expressió.

Gràcies per fer sentir la teva veu, encara que com pots imaginar no la compartim en absolut.

Si vols, un dia en parlem.

Miquel Calsina Gordi ha dit...

10:36 Am,
Ves una estoneta a mirar RTVSA, o Tele PLA, i allà segur que no et molestarà cap periodista.

Tomàs ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
viatger ha dit...

Cada vegada és més depriment veure com el més fàcil carregar-se al missatger ... aquest Miquel, i alguns més, haurien de deixar-se de tanta tonteria amb Tele Pla i altres mites defenestrats, ... i mirar més al seu interior per veure la responsabilitat que tots tenim a l'hora de construir la societat en que vivim.
Però potser no ens atrevim a mirar-nos ...

Ningú és Perfecte ha dit...

Hola Viatger,

Estic d'acord amb tu en la necessitat que siguem nosaltres els primers en ser crítics amb nosaltres mateixos.

També és cert, però, que el llegir no ens ha de fer perdre l'escriure. Si no t'agrada una cosa , perquè no has de poder dir?

Si tothom deixés el cotxe a casa no hi hauria cues, però això no treu que hi ha infrastructures i polítiques de transports que cal millorar.

Arxiu del blog