Reconec que a mi això de l’Eurovisió m’agafa una mica de resquitllada.
Més enllà dels records de petita, de quan els fills eren el comandament a distància d’una tele en blanc i negre i tothom mirava el que hi havia, Eurovisió sempre ha tingut aquella pàtina una mica rància de les coses que es fan perquè sempre s’han fet, com si Europa i nosaltres no haguéssim canviat en 50 anys.
Hi va haver un moment en què -qui més qui menys- tothom se sabia a l’escola les cançons de l’any que tocava, especialment la d’Espanya, i encara recordo debats aferrissats al pati sobre la inoportunitat espanyola de presentar un tango en plena crisi britànica amb les Malvines, els peus descalços de la barca sense deriva d’Amaia o els vots que van regalar la victòria de la Betty Missiego a Israel amb un cor de nens embafador a més no poder.
Eren altres temps, i altres maneres de fer televisió.
El festival es va anar morint.
Més enllà dels records de petita, de quan els fills eren el comandament a distància d’una tele en blanc i negre i tothom mirava el que hi havia, Eurovisió sempre ha tingut aquella pàtina una mica rància de les coses que es fan perquè sempre s’han fet, com si Europa i nosaltres no haguéssim canviat en 50 anys.
Hi va haver un moment en què -qui més qui menys- tothom se sabia a l’escola les cançons de l’any que tocava, especialment la d’Espanya, i encara recordo debats aferrissats al pati sobre la inoportunitat espanyola de presentar un tango en plena crisi britànica amb les Malvines, els peus descalços de la barca sense deriva d’Amaia o els vots que van regalar la victòria de la Betty Missiego a Israel amb un cor de nens embafador a més no poder.
Eren altres temps, i altres maneres de fer televisió.
El festival es va anar morint.
A poc a poc i sense escarafalls, fins que la Rosa d’Espanya el va ressucitar de la mà d’un concurs i el va fer tornar a horari de prime time i a la primera de TVE.
Per nosaltres, el ressorgiment va arribar poc després amb la primera participació andorrana al festival.
Per nosaltres, el ressorgiment va arribar poc després amb la primera participació andorrana al festival.
També amb concurs previ, no fos cas que fóssim massa originals, i Marta Roure se n’hi va anar per cantar per primer cop en català i en nom de la televisió andorrana davant de 120 milions de persones.
Des d’aleshores, cada any hem tingut representació nacional al concurs.
Un concurs que ja des de l’agonia del franquisme es deixava guiar més per les avinences polítiques i de bon veïnatge que per la qualitat musical.
A falta d’un Risto que descarregués ahir contra canvis de vestits sense sentit, veus agòniques, cançons infumables i posades en escena més pròpies d’un reality show de segona que d’un espetacle amb voluntat europeista, el cert és que Eurovisió és avui un reflex del que ens envolta.
Molt color i molta llum i molt poc contingut.
Molt soroll i poca música.
Molta multiculturalitat però gens intercultural. La gent com en els casaments de quedar bé s’ajunta amb qui ja coneix i deixa de banda possibles veïns de taula per descobrir.
Una llàstima, perquè els Anonymous van estar bé i m’hagués agradat veure’ls passar a la final.
Potser per a que arribi aquest dia caldrà que sortim de la llista de paradisos fiscals i fem nous amics a Europa?
Des d’aleshores, cada any hem tingut representació nacional al concurs.
Un concurs que ja des de l’agonia del franquisme es deixava guiar més per les avinences polítiques i de bon veïnatge que per la qualitat musical.
A falta d’un Risto que descarregués ahir contra canvis de vestits sense sentit, veus agòniques, cançons infumables i posades en escena més pròpies d’un reality show de segona que d’un espetacle amb voluntat europeista, el cert és que Eurovisió és avui un reflex del que ens envolta.
Molt color i molta llum i molt poc contingut.
Molt soroll i poca música.
Molta multiculturalitat però gens intercultural. La gent com en els casaments de quedar bé s’ajunta amb qui ja coneix i deixa de banda possibles veïns de taula per descobrir.
Una llàstima, perquè els Anonymous van estar bé i m’hagués agradat veure’ls passar a la final.
Potser per a que arribi aquest dia caldrà que sortim de la llista de paradisos fiscals i fem nous amics a Europa?
Entrades
9 comentaris:
Comparteixo amb plenitud, i em sembla que no es pot explicar millor, tota la primera part del teu comentari i els records que ens porta a la majoria -sobretot els que ja tenim una edat-.
Ara bé, els temps canvien, i amb ells també els gustos i els significats. Avui en dia el festival d'Eurovisió -com hem pogut anar comprovant en aquests darrers quatre anys en els quals ens hem presentat- no deixa de ser un xou, un espectacle ple d'interessos econòmics i molt poc té a veure amb l'art i la música. Ho demostra veure quines cançons han passat i quines s'han quedat al marge.
Però a banda d'això, per a un grup com l'Anonymous pot significar una bona plataforma de promoció sempre i quan estiguin disposats a continuar. Ho dic reiteradament: tenen fusta.
I un últim apunt. Crec sincerament que Andorra hauria d'aprofitar aquesta oportunitat qeu brinda Eurovisió per ser alguna cosa més que un país entre 48. La música al nostre país té força, però cal promocionar-la més.
Estic d'acord amb tu que cal promocionar més la música que es fa a Andorra, però sincerament, creus que Eurovisió és el lloc més adequat?
Tu mateix dius que és "un xou, un espectacle ple d'interessos econòmics i molt poc té a veure amb l'art i la música"...
Si a Eurovisió anem a fer política, anem a fer política, si anem a donar a conèixer el nom d'Andorra, assumim que Eurovisió és un espot de 3 minuts que veuen 120 milions de persones.
No crec que res de tot això tingui res a veure ambe l món de la música.
Vaja no en el sentit romàntic que crec que tant tu com jo li donem a aquesta paraula.
Doncs jo crec que el Festival d'Eurovisió pateix les opinions i els punts de vista, que com els que has expressat, només es contemplen a si mateixos. Tant si és música con si no ho és, o política, o interessos econòmics, el cas és que tres nois d'aquí, i una tele tant criticada com és la d'aquí, formen part d'un esdeveniment europeu que mou, d'alguna manera, a milions de persones ... i cada una amb la seva pròpia opinió. És fantàstic, no ?
Jo no crec que Eurovisió sigui el lloc adeqüat per participar, al menys un país com Andorra. Qui ens ha de votar?. No saben ni d'on venim, ni qui som. No ens voten perquè no ens coneixen. No es el cas d'Espanya o Anglaterra, que no els votaran mai i ja sabem perquè.
Valdria mes gastar-se els diners (i en son molts) en altres coses.
He llegit que els Anonymous han obtingut 80 punts, amb vots de molts països (més que Espanya [23 punts] o Anglaterra [19 punts]).
O sigui, se'ns coneix i si la proposta musical és bona, se'ns vota.
No discutiré si s'han de gastar els diners anant a Eurovisió, però ens hem de creure (d'una "punyetera" vegada) que des d'aquí també es poden fer coses bones i que agradin.
SCOOP
En Josep Mª Bautista, portantveu del SAT2TiCO, publicarà una novel•la/ficció el mes de Juny vinent.
El sindicalista andorrà,cuiner de professió, va començar a escriure-la en assabentar-se del seu imminent acomiadament del seu lloc de treball. La casa de colònies Aina.
Semble ser que el contingut és explosiu...
Bona nit a tots
Jaume
JOSEP MARIA BAUTISTA said...
bona tarda a tothom. cap sant joan, presentare la meva primera novel·la. EL SECRET DE LA CIUTAT DELS NENS. fare una presentacio publica a la biblioteca nacional de la seva posada a la venda en libreries de la Seu d'Urgell i Andorra.us atrevireu a llegir-la??? una nissaga de 250 anys, ficcio, realitat, una organitzacio secreta, ..., ELS NENS...que es allo que tothom sap, i tothom calla...Aqui mai pasa res??? estic preparant una web perque participeu en la critica i en el que volgueu. Amb fotos i comentaris de la novel·la, com per exemple en quines condicions la vaig escriure, amb quina finalitat, en quin entorn,..., RES NO ES TOTA LA VERITAT,I LA VERITAT MAI NO ES TOTA. LA LLEGENDA NEGRA DE LES VALLS D'ANDORRA, AMAGA UNA VERITAT TERRIBLE.....fins aviat. J.M.BAUTISTA C.
JOSEP MARIA BAUTISTA said...
PRESENTACIO DE LA NOVEL·LA EL SECRET DE LA CIUTAT DELS NENS EL DIA 28 DE JUNY A LA BIBLIOTECA NACIONAL PELS MEDIS DE COMUNICACIÓ, I PEL PUBLIC A LA TARDA A LA LLACUNA. FALTA COMFIRMAR HORA. I PERDONEU PER PUBLICAR EN EL BLOG, LA PUBLICACIÓ DE LA MEVA NOVEL·LA, PERO NECESITO QUE US ARRIBI A TOTS. QUAN LA LLEGIREU, COMPRENDREU LA FINALITAT DE EL SECRET DE LA CIUTAT DELS NENS. GRACIES, I DISCULPEU LES MOLESTIES.
Per a mi aquest festival t� menys interes que "noche de fiesta" en lo unic que estic d'acord es que es de "noche" perque de "fiesta" poca... com molt b� has dit molta llum, colors i soroll per� poca musica... un negoci de 4...
Que pinta andorra en una nit de festa europea?? Andorra... Europa... conceptes massa antagonics...
Que pinta anonymous a eurovisi�... ara si que em perdo..
Un grupet de 4 joves que per cert nom�s hi van anar 3 en detriment del 4 perque no era major d'edat, quina pinya de grup... uns nens que fa 4 dies que intenten imitar grups emo-punks de california i de cop, ostia que fan un concurs i tal i que s'ha de cantar en catal� bueno doncs cantem en catal� ostia i que diem a la lletra? poz nose tio.. mmm perque no diem que s'ha de salvar el mon i tal?? ostia segur que triunfa amb aix� del canvi climatic... venga! hey pero al refran el podriem posar en angl�s no rollo eurovisi� i tal.. guay tio, i que diem en angles? posa esquerra, dreta, amunt i avall, i alrev�s tio.. que en angles mola cacho com sona! guay nen!
Si es vol anar a eurovisi� i es vol portar algun grup o cantant del pais, hi ha per triar, que musicalment n'hi han uns quans que fa dies que rasquen.
Una altra cosa que no entenc �s com un estil aix� va tenir acc�s a un festival com eurovisi�, canvi de mentalitat per part del jurat? efecte LORDI? no pas!! tots sabem com funciona andorra i els "enchufes"...
I per part de anonymous, pretendre promocionar-se a tot preu anant a cantar a la nit de la festa europea... deixa molt que desitjar per uns nens que volen salvar el mon...
Mil
Publica un comentari a l'entrada