12 de setembre 2007

Ens hauria de caure la cara de vergonya!

Aquesta que reprodueixo tot seguit, és una carta que han fet arribar uns visitants catalans a la CNAU, la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO.



Impotència i vergonya és el que jo sento quan t'has de sentir dir segons quines coses.

Quan assumirem que som responsables del nostre patrimoni i prohibirem de forma efectiva les agressions que pateix?


Tindrà alguna cosa a veure, el fet que molts polítics els agrada anar en moto?



Mentre l'interés d'uns quants passi per davant de l'interés de la col·lectivitat ens haurem de sentir a dir coses com aquestes:


.....



Benvolguts,
Els passats dies 13, 14 i 15 de juliol vaig realitzar conjuntament amb alguns companys una ruta excursionista de 3 dies per tal de conèixer la Vall del riu Madriu, il·lusionats per l'alt valor natural, cultural i paisatgístic de la zona, i que es vol posar de manifest en les fotografies i textos que conté la web de l'espai (
http://www.madriu-perafita-claror.com/).


La veritat és que la vall se'ns va descobrir magnífica, amb elements d'arquitectura tradicional molt singulars, que demostren la històrica presència de l'home en aquesta zona per fer ús dels valuosos recursos naturals que posseeix. Això es demostra amb l'elevat grau de conservació d'aquests recursos i dels valors naturals que es manifesten en un paisatge d'alta muntanya excepcional (boscos, rius i torrents, prats alpins, espadats i tarteres...) i en una fauna i flora pròpia d'aquests ambients i que vàrem poder observar amb emoció.


Igualment, varem podem compartir aquest sentiment amb altres excursionistes de diversos països, que s'apropaven a l'espai de la mateixa manera que nosaltres, a peu, com ho feien segur els propis habitants de la vall, i integrant-se a la natura amb respecte i armonia.


Però el segon dia varem poder veure com la nostra il·lusió es transformava en estupefacció al comprovar que l'espai és utilitzat per grups nombrosos de motoristes de les modalitats de trial i d'enduro que, lluny d'integrar-se armónicament amb l'entorn, l'agradien sense preocupació, destruïnt el camí de la vall, deixant profundes roderes als prats i circulant camp a través sense cap preocupació.


Tot i les preguntes que molts excursionistes els feiem en relació a si eren conscients dels impactes i efectes sobre el medi natural que la seva activitat estava produïnt, aquests feren cas omís, ignorant-nos, i evidentment, mostrant una actitut prepotent totalment discordant amb la resta d'usuaris de l'espai. En aquest correu electrònic adjuntem fotografies.


Varem poder comprovar com amb la seva agressiva conducció destruïen literalment comunitats vegetals de mulleres, hàbitats que a Europa gaudeixen de màxima protecció. També varem observar afectacions directes a hàbitats de prats silícics de Festuca eskia.
Tanmateix, el grau d'estupefacció es va veure incrementat, quan al veure a dos banders a cavall, que suposadament vetllen per la protecció de la natura, ens van confessar, molt correctament i amb una certa impotència, que l'activitat de trial i enduro estava permesa a la zona!!, i que fins la data no existia una normativa reguladora al respecte. Per tant, i sentint-ho molt, no podien fer res al respecte.


Realment la nostra impressió de l'espai i sobretot dels gestors ha canviat i per això volem fer-vos coneixedors i denunciar aquesta manca de control i protecció normativa inexplicables, tenint en compte la rellevància de l'espai. Obviament, està clar que la protecció de l'espai i l'actitut dels gestors del mateix no estan a l'alçada ni molt menys de l'alt valor ecològic i paisatgístic de la zona.
Considerem la pràctica d'aquesta activitat motoritzada un insult a la designació de patrimoni de la Humanitat d'aquest espai, i per les evidències observades, una agressió amb conseqüències crítiques per als valors naturals de l'espai. Podreu observar les seves emprentes en el camí i sobretot fora del camí, en especial a l'estatge subalpí i alpí de les muntanyes, ecosistemes fragilíssims, a l'alçada del refugi de l'illa, als prats i mulleres que s'enfilen cap a la portella de Pessons, i al coll de Vallcivera.


Perquè aquesta gent no entén de respecte a la natura ni a la pròpia gent de la muntanya?


Ens resulta increíble pensar que des del Govern Andorrà i la Unesco es faci cas omís a aquesta situació. Aquesta práctica esportiva és totalment incompatible amb un espai de tant enorme vàlua.


Esperem que la nostra queixa serveixi per fer-los repensar la gestió que s'està portant a terme en aquest espai i actuïn en conseqüència.


Atentament,
Santiago Pérez Segú Girona. Catalunya.
i 5 signatures més.





3 comentaris:

Hugo ha dit...

Hola Noemi,

Has fet molt bé de posar aquesta carta al nostre coneixement.De fet jo també m'he trobat amb motoristes a la muntanya, alguns d'ells amb actituts prepotents tal com es denuncia i a vegades amenaçadores.És purament inadmissible que un Govern demani el reconeixement per la Unesco d'aquesta zona com a patrimoni de la humanitat i d'altra banda no prengui les mesures adequades i valents per aturar l'us de la moto i quads en zones naturals que queden ràpidament malmeses.
Tenim el cas de camí de Besalí a la Vall de Sorteny, declarat parc natural on s'ha aixamplat i dstroçat un camí per donar accès als quads i caçadors (amb vehicles).
Es dóna el cas que el presumpte destructor (amb una màquina)pesada que la policia no troba(?)seria un conseller del mateix Comú d'Ordino propietari d'un hotel al Serrat i que lloga quads...No cal ser ni Sherlock Holmes ni l'inspector Colombo.
A la vall d'Ordino tothom sap qui ho ha fet i la policia no troba el culpable...
Ho vaig dira ahir en un altre blog, cal que la ciutadania comenci a reaccionar, sembla ser que aquest és el cas a Sant Julià amb dues associacions que han dit prou.
El constat insòlit de la qüestió és que tenim un partit verd molt discret en aquest tema.Ara que ens apropem de les eleccions comunals i que la vall del Madriu forma part de la Parròquia d'Andorra la Vella (amb altres)on es voldríen presentar els Verds, seria l'ocasió idònea de manifestar-se.

Isidre ha dit...

Bones, tampoc és tant estrany això de les motos.
Maig del 2006. Estany de la nou. Dissabte a la tarda. Veig venir dos motoristes amb motos de trial...Qui eren ? dos banders !!!!
Va ser PATÈTIC.
Almenys aquets turistes els va veure amb cavall.
Que més dir?
Isidre

Albert Ruzafa ha dit...

Malauradament queden encara davant nostre uns quants anys de demencia gestora a nivell mediambiental. Els interessos economics i politics passen cada dia pel damunt dels interessos del País. Peró aixó no pot durar gaire més, i no només per una qüestió d'ética, sino economica: la muntanya sera un dels principals motors d'Andorra i no la muntanya domesticada amb ginys mecànics i carreteres sinó la natura gestionada des del seny.
Des de les associacions com ADN, o organitzacions com la Unesco i Icomos es denuncien fets com aquests, que degraden mica a mica el Patrimoni. Cal donar temps al temps i seguir esforçant-nos, al final la lògica s'imposarà.

Arxiu del blog