25 de setembre 2007

Escapa't d'Andorra

El Grup Rocafort i els Amics de la Rabassa no tenen la intenció de formar una plataforma per concórrer a les eleccions comunals del desembre.
El portaveu dels Amics de la Rabassa, Josep Maria Goicoechea, ja ens va dir ahir en aquest programa que la voluntat és continuar lluitant socialment pels seus respectius objectius –el projecte de la desviació laurediana amb un únic túnel i la reformulació o retirada del projecte Naturlàndia–, però no pas fer-ho des d’un partit polític, malgrat que no ha descartat que qualsevol dels seus membres pugui concórrer a qualsevol de les llistes que es puguin proposar per desembre.

El que està clar és que els moviments ciutadans tornen a estar a l’ordre del dia.

A poc a poc, molt a poc a poc aquest país desperta, encara que sigui a estones i cada quan li piquen al crostó.

Darrerament parlo amb gent que em diu que cada vegada se sent menys sola en la marxa a través del desert. Persones que fa anys que alcen la veu i topen amb un mur de silenci: silenci administratiu i silenci ciutadà.

Estem tots massa acostumats a campar cadascú a la seva i a solucionar els problemes de manera individual i no a mirar de trobar solucions per a tots.

Però si alguna cosa bona té la crisi econòmica – encara que hi hagi qui s’entesti a dir que els índex s’equivoquen- és que la incertesa del que pot passar demà ha fet que moltes persones que fins ara es limitaven a empènyer els dies per veure passar els anys, ara es plantegen que potser, les coses podrien ser d’una altra manera, i no només ho pensen sinó que a més ho diuen.

Hi ha cada cop més una massa social de gent que viu a Andorra i que vol tenir una vida a Andorra. Una massa de gent que quan sigui crítica farà que les coses canviïn. Jo confio que en aquell moment, els partits polítics, siguin del color que siguin, deixaran de fer capelletes per fer país, ni que sigui per variar.

I és que la gent d’Andorra, la gent del carrer comença a estar cansada de viure en un país oficina i malviure l’oci en una vila dormitori. Cada cop hi ha més gent que creu que aquest, pot i ha de ser un bon país on pujar els fills i fer-se gran.

I que per una vegada no se sent acomplexada a l’hora de reclamar-ho als seus governants.
Durant molt de temps hem viscut per anar de casa a la feina i de la feina a casa, com si res més fos important, com si no tinguéssim dret a res més.

I molts baixem a la Seu i sospirem per poder fer vida al carrer, conèixer el veí, viure sense tant d’estrès, conciliar la vida laboral i familiar i poder fer alguna activitat organitzada el cap de setmana.
A poc a poc, els que poden i gosen integrar-se en aquest país reclamen els seus drets per sobre els privilegis d’uns quants.
Us imagineu?
Que el salari mitjà fos realment el que cobra la majoria de gent?
que qui més qui menys tothom pogués veure créixer els seus fills?
que els vells no haguessin d’exiliar-se per manca de recursos?
que els joves volguessin tornar per fer créixer el país?
en definitiva, Es tracta de construir un país on valgui la pena viure i no només on uns quants tinguin interès en invertir en vés a saber què!.

Jo cada cop que veig que els ciutadans es mobilitzen i surten al carrer per cridar per a què els escoltin, penso que estem més a prop de guanyar el país.
No es tracta de ser més que els altres sinó de donar cabuda a tots.
Potser aleshores, deixaran d’haver cues els divendres a la tarda per escapar-se d’Andorra.

9 comentaris:

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Els projectes de Rocafort i de la Rabassa només es poden aturar des de el Comú, no ho dubtis. I per això s’ hauria de fer una llista amb cara i ulls i guanyar les eleccions del Desembre.
Es molt bonic sortir a la foto, quedar be amb el poble, però s’ha de tenir també la valentia d’anar en contra dels que sempre has votat, que t’han regalat les cadiretes i que ara tornaràs a votar.
Aquesta es la realitat del Grup Rocafort i els amics de la Rabassa.

Albert ha dit...

Encertadíssim comentari el de la Noe. El subscric plenament, des de la primera lletra a l'última.

Pel que fa al que diu el Miquel, que va en sintonia de l'article seu que avui publiquem al BonDia, no l'acabo de compartir. Per què? Doncs perquè diria que el que vol dir la Noe és que la riquesa d'una societat és precisament que els seus ciutadans es moguin i facin coses, que reivindiquin i surtin al carrer, independentment de la seva filiació política. Pots ser liberal, socialdemòcrata, centrista o transversal i està en contra del vial de Sant Julià. Que després això es tradueixi a les urnes, ja depèn de cadascú. I si us sóc sincer penso que fan bé de no muntar cap plataforma política com a conseqüència de les seves reivindicacions. S'ha demostrat al llarg del temps que els moviments ciutadans que acaben polititzant-se també acaben perdent pel camí els objectius pels quals van arribar a aglutinar gent i esforços. Crec que faran més feina des de fora, pressionant els polítics (que veuran com els del seu propi partit els van en contra) que no pas presentant-se a unes eleccions.

iona76 ha dit...

Jo també opino com l'Albert en aquest aspecte. És més, crec que en el cas de presentar-se com a partit polític es perdria bona part, si no tota la credibilitat que es pugui tenir.
Per altra banda, en moments de crisi econòmica és quan les agrupacions, associacions i per extensió la cultura tenen un paper més important en la societat. En anys de bonança sembla que no és tan important de manifestar les opinions/queixes/inquietuds.

Miquel Calsina Gordi ha dit...

L’ Albert te la seva raó i jo tinc la meva. La principal diferència es que a l’ Albert no li faran mai els comentaris que jo escolto, tampoc a la Noe.
I si la mobilització funciona, encantat de la vida.

Hugo ha dit...

Doncs estic d'acord amb la Noe i l'Albert.Estic convençut que des de la ciutadania es pot pressionar i obtenir resultats.
A més crec que amb la seva actuació els opositors als projectes de la Rabassa i vial de Sant Julià, si han votat a la majoria liberal actual,estan enviant un missatge molt clar i fort, i al fer-ho publicament, demostren valentia.
Jo crec en l'acció política,però també reconec les seves limitacions,i aleshores és quan l'acció ciutadana ha de manifestar-se.
En el tema del tancament del forn de la Comella,va ser l'acció ciutdana que va permetre aquest tancament.
Simplement,remarcar l'absència i prudència del Partit dels Verds en un tema en el qual hauríen d'estra en primera línia.
Doncs molt bé i el meu suport total als Grups Rocafort, Amics de la Rabassa, ADN,APAPMA i independents que s'hi ha sumat.

Ningú és Perfecte ha dit...

Pensant en els comentaris del Miquel, m'he fet una pregunta:

"Si fent el que tu creus en consciència que és correcte i necessari beneficies l'interés particular d'uns quants, has de deixar de fer-ho per impedir-ho?"

Jo no sé si els amics de la Rabassa o el Grup Rocafort tenen un interés particular en aturar el projecte, com tampoc no sé si alguns membres del Comú de Sant Julià en tenen d'altres per tirar-lo endavant, prefereixo pensar que no- però crec sincerament - a risc d'equivocar-me-que el projecte de Naturlàndia està sobredimensionat i que amenaça de destruir l'únic que ens queda, que és el patrimoni natural.

Si jo - com a ciutadana de a peu i - això segur- sense cap interés particular- amb el meu suport puc aturar aquesta bogeria, he de deixar de fer-ho perquè la motivació inicial d'alguns membres d'aquestes plataformes poden no ser del tot honestes?

Ho puc fer en consciència si el meu suport pot impedir que facin una destrossa al bosc?

No es tracta que els altres m'utilitzin, sinó que entre tots podem aconseguir un objectiu comú.

Si jo ho faig pels meus fills i d'altres ho fan per tenir bona vista des de casa seva és el menys important sempre i quan l'objectiu final sigui intrínsecament bo.

Per mí, aconseguir la preservació de la natura per davant de segons quins plantejaments macroeconòmics, és un objectiu prou bo.

Deia Einstein que el pitjor del nazisme no van ser els homes dolents, sinó els homes bons que van veure què passava i no van fer res per evitar-ho.

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Noe,
Fer el que creus en consciència que és correcte, t’ honora, i no has de deixar mai de fer-ho.
Albert,
Entenc perfectament el que dius, i ho comparteixo.
Hugo,
Jo també crec en l’ acció ciutadana.

Entenc perfectament el vostre posicionament, i mai de la vida el criticaré. El problema rau en que jo he sentit, escoltat i aguantat moltes coses i comentaris. Se mes coses que vosaltres ... I, hi ha molta gent i moltes accions que no son clares, per aquest motiu critico alguns actes.
Ja se que a vegades, algun dels meus comentaris nomes els pot entendre la persona a qui van dirigits (per exemple : i com sempre, sense insults), però es la meva manera de dir les coses.

Jo no soc escriptor, ni periodista, sóc un simple opinador.

I per descomptat,

No vull la desviació, ni el tobotronc, ni Naturlàndia, ni la carpa, ni moltes altres barbaritats. I algun dia, potser entre alguns, si tenen ganes de mullar-se, aconseguirem un Sant Julià al menys que pugui aprofitar la gent del poble. Al turisme ja el podem oblidar.

Molts records a tots, i si tenim me temps per parlar, de ben segur que entendreu les meves queixes. I per damunt d’ això, discrepar es bo i sà.

Hugo ha dit...

Miquel, crec que estem més amb tu del què penses i tot estàs molt més amb nosaltres del que et creus.

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Hugo,
Es clar que estic amb vosaltres, i no dubto que estigueu amb mi.
I sobretot, el que m' agradaria es estar amb Sant Julià. Però cada cop es mes complicat.

Arxiu del blog