Fontera Endins

Veu la seva imatge reflectida a la lluna de la porta de l'armari. Si només mira l'embalatge: indiscutiblement, ha canviat.

Ara bé, està segura que, malgrat el pas i el pes dels anys, ella continua sent la mateixa.

Sempre arriba a la mateixa conclusió.

És més la mirada dels altres que la canvia, que la fa sentir-se diferent, com si les mirades que porten els altres sobre ella la revestissin de capes successives que la van fent canviar, afaiçonantla, modelant-la.

I és així, es diu, que ha passat de ser la petita del Ton de la Casa Gran primer, a ser la Manela de la Casa Gran després i esdevenir més tard, senzillament, la Manela, abans de transformar-me en la Manela del Miquel, la Manela del Molí, o encara la Manela Molinera, o només la Molinera, a seques.

I per si no n'hi hagués prou, esdevenir amb el temps la Vella Molinera, acabar sent la Padrina del Molí, la Padrina de ca la Molinera o la Padrina de ca la Vella Molinera... És una manera d'anar-te ensenyant que l'oblit està a la cantonada.

A poc a poc, generació rere generació, aniràs desapareixent del record d’uns i altres, com per capes successives...

–Talment fulles de ceba, quan les peles per fer un sofregit...

La Manela torna a somriure i es diu a si mateixa que de ben segur el Miquel trobaria una manera per dirho millor.

–Sort que de vell no es passa!

Somriu i el seu somriure es reflecteix al mirall, segur que és el mateix somriure d’aquell matí quan anava amb el pare camí d’Andorra la Vella, marcat tan sols per les arrugues de la Vella Molinera...

Les arrugues, només són llei de vida.

Malgrat que el temps ha volat, i tot i que se sap vella, la Manela, en algun raconet de la seva ànima, continua sentint-se igual, continua sent, alhora, la petita de la Casa Gran, la filla rebel que va saber plantar cara al pare i anar-se a casar a Barcelona, així com la dona responsable, la mare atenta.

Tanmateix, se sent dir-li, un pèl malenconiosa, a la que veu en front seu, al mirall:

–... I ben poca cosa més.


És un fragment de “Frontera Endins” la primera novel.la del poeta andorrà Josep Enric Dallerés.

Una novel.la que es presenta avui a les vuit al Complex esportiu i sòcio cultural d'Encamp i que ens proposa fer un viatge en el temps per ajudar-nos a descobrir o redescobrir- si cal- que se n’ha fet de la vella Andorra.