Veritats incòmodes

L'ex vicepresident nord-americà Al Gore i el Grup Intergovernamental d'experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides han estat guardonats amb el Premi Nobel de la Pau d'aquest 2007.

Amb el seu nomenament la Fundació Nobel reconeix "els esforços per enfortir i difondre un millor coneixement dels efectes de l'activitat de l'home sobre el canvi climàtic i per establir les bases per a les mesures necessàries per contrarestar aquest canvi".

El reconeixement de la tasca d'Al Gore, que també rebrà el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2007, ha coincidit amb l'anunci que el protagonista del documental 'Una Veritat Incòmoda' desenvoluparà a Espanya la seva tasca de conscienciació a Governs i ciutadans sobre la crisi de l'escalfament global del planeta.

Al Gore ha triat l'Estat espanyol per realitzar la primera trobada espanyola de líders en matèria de canvi climàtic, que se celebrarà a Sevilla el 26, 27 i 28 d'octubre, per estar situat estratègicament entre Europa, Amèrica Llatina i Àfrica, per ser membre de la Unió Europea i per mantenir profunds vincles històrics, culturals i lingüístics amb la població llatinoamericana.

Mentrestant a Andorra, el medi ambient continua sent una d’aquelles coses sobre les quals tothom en parla amb la boca ben plena de bones paraules però amb poques intencions reals de fer res de gaire contundent.

Tothom està disposat a mantenir i salvaguardar el nostre patrimoni natural sempre i quan això no topi amb els interessos de les constructores, del cabal d’aigua, dels petits propietaris del Madriu, amb la conveniència de fer un forn incinerador, de continuar organitzant campionats de tir al colom o de construir un tobogan que ens ha de treure el ventre de penes.

El medi ambient, l’entorn, l’ecologia, són conceptes rendibles electoralment, per això no ens ha d’estranyar que siguin un dels arguments que d’una manera o una altra sortiran reflectits en els propers programes electorals.

Frases com “tindrem cura del nostre entorn”, “impulsarem campanyes per millorar el nostre medi” o “vetllarem per la salut i la biodiversitat dels nostres boscos, muntanyes etc” segur que esquitxaran els ecològics programes de tots els candidats.

Fins i tot els que aposten obertament per projectes presumptament rendibles, obertament insostenibles.

Programes – alguns d’ells, no tots- estampats amb quatre tintes en paper reciclat.

Idees i frases reciclades també d’altres conteses electorals i que acostumen a quedar en paper mullat, un cúmul de bones paraules sense gaire sentit en el nostre dia a dia.

La política mediambiental, la credibilitat mediambental no està ni en el nom dels partits, ni en els seus programes.

Tot i que les grans accions depenen de l’executiu i dels legisladors, des dels comuns també s’impulsen i es canalitzen campanyes vitals pel nostre entorn com la recollida selectiva d’escombraries. D’ells depèn també millorar els nivells de contaminació acústica i lumínica, ells poden fer coses per impulsar el transport interparroquial, poden millorar la xarxa- i el preu- dels aparcaments, multar als ciutadans incívics i estalviar recursos naturals.

Coses concretes. Fets palpables. Per una vegada m’agradaria que els nostres polítics ens fessin promeses concretes. I que les complissin.

Si a La Seu d’Urgell han aconseguit ser el municipi de Catalunya que més i millor recicla, no entenc perquè nosaltres no podem aprendre alguna cosa de la gestió municipal dels veïns.

Potser és perquè ens creiem tan grans que no estem disposats a sentir veritats incòmodes.