De campanya

Ja ha començat.

Si més no oficialment.

La campanya electoral va despertar amb fred i ganes divendres al migdia i des d’aleshores que tenim tots els candidats en dansa.

Avui, els efectes del cap de setmana passen factura als menys previsors, i és que l’activitat d’una campanya requereix d’entrenament previ.

Feia dies que Josep Maria Camp no sortia a ballar, però no va deixar cap àvia asseguda al casal, el Toni Martí no té agulletes de jugar a futbol perquè per alguna cosa passa els migdies al gimnàs de la parròquia, Pere Cervós i Pere López s’han dedicat a passejar pel rec i la carretera de Sispony respectivament, tots dos amb els periodistes al darrera.

Però l’entrenament també inclou molts i variats àpats fora de casa que trenquen amb allò de l’equilibri de la dieta mediterrània.

Els candidats d’Encamp no es van deixar perdre el concurs de cuina de la patata de la parròquia, tot i que de fet només hi va prendre part de forma activa la candidata dels verds, Antònia Escoda que va preparar dues truites: una de patata i carxofa i l’altra de tonyina i patata. Els altres candidats parlaven un de promoure les associacions, i l’altre de diàleg entre mos i mos.

A la Massana van estar de concert i botifarrada i tots aquells candidats que han estat amb els padrins han tingut berenar inclòs mentre els presentaven les propostes de cara als quatre anys vinents. Que ja se sap que les propostes amb coca i xocolata passen millor.

Dies de campanya.

De passar molt poques hores a casa, d’aprofitar al màxim els forats de l’agenda. De treure el nas allà on s’hi amaguen mans i vots per tocar. De fer punteig, de repartir-se la feina, de declaracions a la premsa, de comunicats, de bones intencions, de somriures i encaixades, de programes i de vots a la batllia.

Fet i fet ja són més de 600. Un bon grapat de gent que no vol que l’entabanin ni maregin durant la campanya.

Aquests dies, els únics que no veuen als candidats són els seus familiars, que se suposa que el vot de casa ja està més que puntejat.

Mentrestant, nosaltres els veurem repetits i amplificats des dels faristols mòbils, des de les tribunes dels pavellons esportius, vora els marges deteriorats de les voreres, a peu d’instal.lació nova i flamant o a les sales dels concerts, teatres i festivals de les llars d’infants.

Ara, és el millor moment de l’any per donar ressó a les nostres activitats, perquè tot allò que es fa compta amb la presència dels candidats, i de retruc amb el suport de la premsa.

Una premsa que es farà un fart de dinar i sopar fora de casa i de perseguir els seus candidats amunt i avall sense perdre’ls la petjada, intentant dir alguna cosa nova cada dia, capbussats en el programa, mirant de navegar amb coherència en un mar de declaracions contradictòries, que parlen de joc net i cos a os, i que massa sovint es tradueix per mitges veritats i punyalades traperes.

Però ja sabem tots que la política és així, o que així ens l’han fet entendre a cop de campanya.

12 dies de campanya, un de reflexió i eleccions.

Ànims, que ja s'acaba.