Una mania com una altra qualsevol

Segurament, molta gent no és ni conscient que comença a llegir el diari sempre per la darrera pàgina, o que fa zàpping contínuament, o que no pot veure la tele sense tenir el comandament enganxat als dits.

De fet, són d’aquelles coses que creiem que ens donen una certa originalitat davant la resta de mortals.

Hi ha persones que canvien sistemàticament el recorregut que fan per arribar a un lloc determinat, de la mateixa manera que hi ha gent a qui agrada entrar i sortir per les mateixes portes i seguir sempre el mateix recorregut.

Manies n’hi ha de moltes menes i per a tots els gustos, tantes com persones, em temo.

Gent que descorre les cortines de la dutxa quan entra al lavabo, que mira sempre sota el llit abans d’anar a dormir, que camina sense trepitjar les juntes de les rajoles, que compta les passes que fa o que memoritza les matrícules del cotxes.

Qui més qui menys, tots tenim alguna mania com aquestes.

I és que de la mateixa manera que els gats i els gossos són animals instal·lats en la rutina, amb les persones passa el mateix, que també som animals de costums.
Però el fet de tenir un comportament infreqüent, i fins a cert punt extravagant no vol dir que estem malalts. Fet i fet, els psiquiatres diuen que les originalitats són un element substancial de la creativitat.
De fet aquestes manies nostres i petites obsessions, no tenen més problema sempre hi quan no ens condicionin la vida.

Una d’aquelles coses que resulta tant fàcil de dir i tant complicat de discernir després.
És el cas, per exemple, d’aquelles persones que abans de sortir de casa sempre comproven que han tancat bé els llums, i el gas i que no s’obliden les claus. Fins a cert punt, no deixa de ser una actitud de precaució bastant raonable.

El problema arriba quan aquesta comprovació s’ha de fer cinc i sis vegades per sortir de dubtes i al maniàtic no li importa arribar tard a un lloc per repetir aquesta rutina, una i una altra vegada.
La mania, en aquest cas, haurà començat a apoderar-se de la seva vida i estarem parlant de patologia.

No sé fins a quin punt és també una malaltia això d’entestar-nos a despertar-nos al matí, encara que no ens vingui de gust, per vestir-nos sense ganes, i anar a treballar sense esma, perquè mira que hi ha un munt de coses que se m’acuden de fer abans de tot això.

Com continuar dormint. Per exemple.

Suposo que deu ser per una altra mania d’aquestes que diuen que tenim: la de menjar calent i sota un sostre. Dos mals vicis que només es curen a base de treballar per un sou que no estira per res.

Ja em diràs tu amb la de fruites que hi ha, qui li manava a Adam i Eva a anar a buscar la poma!