07 de novembre 2007

Una mania com una altra qualsevol

Segurament, molta gent no és ni conscient que comença a llegir el diari sempre per la darrera pàgina, o que fa zàpping contínuament, o que no pot veure la tele sense tenir el comandament enganxat als dits.

De fet, són d’aquelles coses que creiem que ens donen una certa originalitat davant la resta de mortals.

Hi ha persones que canvien sistemàticament el recorregut que fan per arribar a un lloc determinat, de la mateixa manera que hi ha gent a qui agrada entrar i sortir per les mateixes portes i seguir sempre el mateix recorregut.

Manies n’hi ha de moltes menes i per a tots els gustos, tantes com persones, em temo.

Gent que descorre les cortines de la dutxa quan entra al lavabo, que mira sempre sota el llit abans d’anar a dormir, que camina sense trepitjar les juntes de les rajoles, que compta les passes que fa o que memoritza les matrícules del cotxes.

Qui més qui menys, tots tenim alguna mania com aquestes.

I és que de la mateixa manera que els gats i els gossos són animals instal·lats en la rutina, amb les persones passa el mateix, que també som animals de costums.
Però el fet de tenir un comportament infreqüent, i fins a cert punt extravagant no vol dir que estem malalts. Fet i fet, els psiquiatres diuen que les originalitats són un element substancial de la creativitat.
De fet aquestes manies nostres i petites obsessions, no tenen més problema sempre hi quan no ens condicionin la vida.

Una d’aquelles coses que resulta tant fàcil de dir i tant complicat de discernir després.
És el cas, per exemple, d’aquelles persones que abans de sortir de casa sempre comproven que han tancat bé els llums, i el gas i que no s’obliden les claus. Fins a cert punt, no deixa de ser una actitud de precaució bastant raonable.

El problema arriba quan aquesta comprovació s’ha de fer cinc i sis vegades per sortir de dubtes i al maniàtic no li importa arribar tard a un lloc per repetir aquesta rutina, una i una altra vegada.
La mania, en aquest cas, haurà començat a apoderar-se de la seva vida i estarem parlant de patologia.

No sé fins a quin punt és també una malaltia això d’entestar-nos a despertar-nos al matí, encara que no ens vingui de gust, per vestir-nos sense ganes, i anar a treballar sense esma, perquè mira que hi ha un munt de coses que se m’acuden de fer abans de tot això.

Com continuar dormint. Per exemple.

Suposo que deu ser per una altra mania d’aquestes que diuen que tenim: la de menjar calent i sota un sostre. Dos mals vicis que només es curen a base de treballar per un sou que no estira per res.

Ja em diràs tu amb la de fruites que hi ha, qui li manava a Adam i Eva a anar a buscar la poma!

6 comentaris:

Ningú és Perfecte ha dit...

Per cert, avui a les dues ens acompanyarà la candidata dels Verds per la parròquia d'Encamp, Antònia Escoda.

David MS ha dit...

Es realment inquietant i misteriós, hi ha tot tipus de vicis i manies, com escriure en una plana coses que penses i que no saps qui les llegeix i perqué, alguna organització secreta, algún espia internacional, algun dirigent d'un govern, algun forner....etc
I per què em d'anar a mostrar o explicar el què sense més, pensaments sentiments o accions, l'instint de comunicació aflora, i per un dia, en el moment que ho escribim, som nosaltres mateixos, i potser per la resta de la gent....no som pas ningú.......

Ningú és Perfecte ha dit...

Potser perquè expressant el que sentim ens podem adonar que no som tant diferents els uns als altres com ens agrada creure. Perquè no estem tan sols com altres voldrien, perquè tots formem part d'un tot que s'interelaciona i es retroalimenta. i per què sí, pel plur i simple plaer de deixar escapar les paraules al vent.

iona76 ha dit...

Mafalda seu i llegeix al diari: guerres, morts, fam, armes...; i reflexiona: "sort que adam es va menjar una poma, que si li dóna per menjar-se una síndria...!!"

iona76 ha dit...

Aquest vici de llevar-se, anar a treballar sembla que també lk'he agafat jo... quina bírria! em sembla que haurem de visitar tots plegats algun especialista en patologies... què hi diu l'Àngels?

I sobre els blogs... i què m'en dieu dels que afegim comentaris als blogs dels demés... això també és una mica viciós, eh?! jejeje

Ja neva, per cert?

Ningú és Perfecte ha dit...

no encara, no encara...però ja arribarà...
encara ric amb la síndria. jeje

Arxiu del blog