Bon Nadal

Torna el Nadal.

Per alegria d’uns, indiferència d’altres i neguit d’uns quants.

Era l’any 353 quan la cúpula eclesiàstica reunida al concili de Nicea va decidir que si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi, i van decidir fer un poti poti amb un grapat de tradicions paganes que coincidien amb el solstici d’hivern i així guanyar un punt per la- encara jove- causa catòlica.

L’arbre de Nadal, tant allunyat que ens sembla de la nostra cultura, té una història antiga. Ja els egipcis, 5 mil anys abans de Crist cremaven avets durant l’hivern per garantir la fecunditat.

Un ritus que van adaptar els celtes, l’any 1.100 abans de Crist i que avui perviu en l’arbre de Nadal i el tió tradicional català.

Les coses han canviat, però. De la pau que respiraven els boscos europeus a les 2,8 milions de bombetes que cremen cada any a Rio de Janeiro, en el que es considera l’arbre de Nadal més gran del món. Un arbre de 85 metres d’alçada que costa un milió de dòlars cada any al banc que el posa sobre les aigües del mar.

O sigui, que contràriament al que molts pensem, l’arbre és anterior al pessebre. Una proposta santa, això sí, de Francesc d’Assís, que el segle 12 va decidir muntar-se el seu pessebre particular al convent. Als altres monjos els va agradar la idea, i la resta és història.

Les nadales també són un invent relativament recent.

Es calcula que les primeres felicitacions nadalenques són de l’any 1843 quan un senyor anglès, Sir Henry Cole va fer uns dibuixets en una cartolina per felicitar les festes als seus coneguts.

Una altra de les tradicions nostrades d’aquestes festes, parla de l’estrella que va guiar els tres mags fins el pessebre.

Sembla ser que té nom i tot. Estem parlant de l’estrella espiga de la constel.lació de verge. Una estrella que es va veure- sembla ser- a les 1.30 del matí del 24 de desembre.

Els reis no portaven obsequis sense fonament. Malgrat Maria potser hauria preferit alguna cosa més pràctica, el cert és que els tres regals venien carregats de simbolisme.

Melcior li duia l’or, com a signe de noblesa,
Gaspar l’encens, símbol de divinitat i Baltasar, la mirra, signe de la natura humana.

Ara fa poc, altres personatges vinculats al Nadal han aterrat amb força a casa nostra. És el cas del Pare Noël i del ren Rudolph, un dels que tira el trineu del gros barbablanca.

Personatges que no tenen més de cent anys d’història.

En el cas del pare Noel, tot i que es vinculava la imatge de Santa Claus amb la de Sant Nicolau, el cert, és que va ser la marca de begudes Coca Cola, qui l’any 1931 va decidir canviar el vestuari del sant, el va equipar amb els colors corporatius, barba i panxa i des d’aleshores ha gaudit d’una immillorable campanya de màrqueting.

En el cas del ren Rudolph, es tracta d’una invenció d’un dependent dels magatzems Montgomery Ward, de Chicago. Havien de muntar una història per tal d’atreure la clientela i el 1939 Robert L. May va idear aquesta història inspirada en el conte de Hans Christian Andersen, l’aneguet lleig.

Aquests dies menjarem torrons, un invent àrab, gastarem més d’un 30% més en menjar que en altres èpoques de l’any. Els que la tinguin, llençaran la paga doble per la finestra en regals que haurem de fer cua per canviar a partir del set de gener.

Per alguns seran dies tristos, per altres un tràmit pel qual s’ha de passar. Per mi, encara avui i malgrat tot, l’oportunitat de recordar que encara hi ha lloc per l’esperança.

Encara que no em regalin el que jo vull.