Ressaca

Bé, la campanya, els dubtes i els nervis de la jornada electoral ja han quedat enrere.

Per bé o per mal i sense gaire sorpreses, tot s'ha de dir.

Sant Julià de Lòria ha revalidat el mandat del que fins ara era el seu cònsol major, el liberal Josep Pintat, que amb aquesta victòria veu recolzats els seus grans projectes, com ara Naturlàndia. De res ha servit la campanya de Segle XXI que s’erigia com l’estendard de tots aquells que defugien el tobotronc, i sembla que l’experiència, en aquest cas, ha primat per sobre altres aspectes programàtics. Però la victòria d’UL entrava de ple en les travesses.

No era tant clara la victòria de Rosa Ferrer i l’Alternativa a la capital. Tot i que el carisma de la candidata feia preveure que la balança es decantaria al seu favor, la intensa campanya mediàtica de Cervós i el paper que podien jugar els vots que marxarien cap els verds feien dubtar de la victòria a la capital, un feu tradicionalment socialdemòcrata. Finalment, Rosa Ferrer no només ha guanyat el comú sinó que ho ha fet amb comoditat malgrat l'abstenció, superant l’avantatge aconseguit pel darrer equip comunal que encapçalava Francesc Xavier Mora.

A Escaldes- Engordany ahir es vivia la perplexitat entre les files de l’Alternativa. Tot i que la victòria de Toni Martí entrava en bona part de les travesses, es preveia una lluita molt més disputada entre els dos grans personatges que encapçalaven les llistes majoritàries. I ni de lluny, res feia preveure una victòria tant contundent de Martí, que revalidava la confiança dels escaldencs amb el 70% dels sufragis. Un avantatge inaudit fins a la data.

A la Massana, tot i la victòria sense gaire ensurts de l’actual cònsol, Josep Maria Camp, també es veia com la gent de l’Alternativa han escalat posicions de la mà de Pere López que ha millorat, i força, els resultats respecte passats comicis electorals.

A Ordino, Bonaventura Espot i la gent de l’ACO s’emporten la majoria al comú, seguits d’Albert Pujal i Josep Maria Bringué amb dos consellers cadascun. Sens dubte el resultat més igualat entre les tres formacions que hi participaven.

A Canillo, tampoc hi va haver sorpreses. Enric Casadevall s’emportava la majoria dels vots i revalidava amb comoditat pels propers quatre anys.

Però si en alguna parròquia es va estar amb l’ai al cor fins el darrer moment, va ser a la parròquia d’Encamp, on durant bona part de l’escrutini les tornes canviaven cada 200 vots. Finalment, Miquel Alís, i amb més comoditat del que es podia esperar en un principi, revalidava el mandat pels propers quatre anys, deixant Pere Torres a l’oposició i a Antònia Escoda fora del comú, malgrat haver obtingut el millor resultat pels verds de les tres circumscripcions on participava amb una llista.

Avui, dia de ressaca electoral.

Dia de valoracions i de balanços que no sorprendran ningú. Ja ahir se sentien els primers retrets entre les dues grans formacions.

El que està clar és que els resultats d’aquestes comunals no es poden llegir en clau general, que les persones i la gestió feta han pesat més que les sigles i que a partir d’ara guanyadors i opositors hauran de continuar treballant per mantenir la confiança de tots aquells que els han fet costat.

Perquè si alguna cosa ha quedat palesa, és que els que més tranquils han estat els que no han deixat de fer campanya i de parlar amb el poble des del primer al darrer dia de legislatura.

Un porta a porta que ha durat 4 anys i que ahir va donar els seu fruit, especialment a Canillo i Escaldes-Engordany.