25 de febrer 2008

Connecting People


Ho expliquen avui des de Canal Solidari.
La idea de fer ordinadors barats per al tercer món, ha fet que la iniciativa privada desenvolupi productes imitant el famós ordinador verd.
OLPC sigles en anglès de “One Laptop per Child” (Un portàtil per nen), duu anys rebotant de web en web, de bloc en bloc, de notícia en notícia.

Nicholas Negroponte, gurú de les noves tecnologies, va engegar aquest ambiciós projecte que vol dur als països emergents el desenvolupament de les noves tecnologies a la seva educació.
Prendre una drecera per a salvar la bretxa digital que s'obre entre el primer món i el subdesenvolupat, duent a tots els nens un portàtil de baix cost, inicialment de 70 euros, però el seu cost s'ha disparat i potencials compradors com Brasil retiren els seus encàrrecs al passar a costar quatre vegades més.
Però la capacitat transformadora de l'OLPC ha obert un nou mercat en el primer món el dels ordinadors de baix cost.

Aquests a més suposen una oportunitat tecnològica per a economies emergents.

Aquests són alguns dels ordinadors nascuts arran de l'OLPC; Asus, fabricant taiwanés llança a l'abril l'EeePC, un ultraportatil que rondarà els 200 euros.

L'Intel ClassMate d'Intel és obertament competidor de l'OLP en els estats interessats per aquesta tecnologia (de 300 euros de preus).

A Andorra no hem de patir, pel preu dels ordinadors, fet i fet, en general ens queixem més de la qualitat de les connexions i del preu de la línia que del cost dels ordinadors.

Però més enllà d’alguns dels efectes col.laterals que provoca viure sota els paràmetres d’un monopoli que serveix d’extintor econòmic a l’administració general, el cert és que caldria fer alguna mena d’acció per ser- alguna vegada havia de ser la primera- capdavanters en alguna cosa bona.

La implantació de les noves tecnologies separa en dos grans grups els ciutadans, els que hi són, i els que no.

I l’esquerda és cada dia més ampla.

Les persones grans són les que més pateixen aquesta fractura, però no en són els únics. En cada cop més llars, l’ordinador es fa un racó, però encara són moltes les cases que no disposen d’una connexió a Internet ni saben perquè serveix tot aquest desplegament tecnològic.
Algunes entitats privades organitzen cursos gratuïts de formació, però amb això no n'hi ha prou.
Cal decidir-se a aplicar una política activa de preus i de qualitat. Abaratir costos per tal d'acostar un món de uns i zeros a tothom.

Arxiu del blog