Sant Jordi

Les trobem quan comença el bon temps, en balconades i jardins.

De tots tipus i colors, vellutades i oloroses, o fresques i a punt d’esclatar de la poncella.

Tal dia com avui, s’escampen per la ciutat embolcallades en un vel de cel·lofana i plenes de cintes de colors, ben guarnides de festa.

Diu una llegenda que les roses van néixer de la sang d’un temible drac que Sant Jordi va abatre amb un certer cop de llança per protegir els ciutadans d’una oblidada contrada anomenada Capadòcia.

Però de llegendes, en tenim moltes i de tots colors. Els grecs deien que les roses van néixer de les llàgrimes de la deessa Afrodita al barrejar-se amb la sang del seu estimat i malferit Adonis.

La tradició islàmica, atribueix el seu origen a les gotes de suor del seu profeta Mahoma, i els primers cristians veien en la rosa, la sang de Crist que va caure a terra mentre ell era a la Creu.

Mil i una possibilitats diferents que permeten que cadascú pugui triar la història que més s’avingui amb les seves preferències.

Des de sempre, la rosa ha estat considerada com la reina de les flors i la primera referència que tenim és la d’un fresc cretenc, datat del 3.500 abans de crist en el que un ocell blau reposa sobre una branca de roser.

La seva vinculació amb la passió amorosa ja era comentada pels grecs i els filtres d’amor medievals no oblidaven aquest preciós element per formular les seves màgiques pocions.

Actualment, la rosa ha esdevingut el símbol dels enamorats, i tal dia com avui s’obsequia l’estimada amb una rosa vermella, plena de bons sentiments.

Les enamorades per la seva banda, agraeixen l’obsequi amb una altra penyora, la del llibre, dues tradicions que es conjuguen en els països de cultura catalana i que ja es comença a exportar a d’altres contrades més llunyanes, com el Japó, on des de fa uns anys, també tenen llibres i roses per Sant Jordi.

La festa no ha canviat gaire amb el pas del temps, les editorials preparen aquesta festivitat amb un torrent de novetats, i els estudiants surten al carrer, panera en mà a vendre roses amb la sana intenció de subvencionar el viatge de fi de curs.

Qui més qui menys, fa una escapada per xafardejar entre els volums per trobar aquella novel·la, assaig o còmic que pugui fer el pes a la parella, i els enamorats remenen entre les parades per triar entre les diverses opcions que mostren els venedors; en capsetes, amb la senyera o la bandera andorrana, i fins i tot amb poemes al·lusius a la diada.

Quan el temps acompanya, és més que mai una festa de la cultura en la que s’uneix la passió per la bellesa d’una flor i per la lletra impresa, en memòria a dos grans escriptors, Miguel de Cervantes i William Shakespeare, morts, d’això ja fa molts anys, tal dia com avui.