El Col·leccionista

En 11 mesos- si hem de fer cas al cap de govern- ens plantem en una nova cita electoral.

Una cita que ja ha començat a definir els seus candidats, però que presenta també un mar de fons força inquietant.

Des del partit socialdemòcrata fa dies que es respiren aires de canvi. Jaume Bartumeu – una vegada més- encapçala el projecte dels socialistes amb la idea de culminar – aquest any sí- el que anomenen el canvi tranquil.

Un canvi- que en cas de produir-se- serà de tot menys tranquil, vist com estan els números de la casa gran. Però que en qualsevol cas fa que es visqui la proximitat de la cita electoral com la fi de la travessa del desert després de 16 anys a l’oposició.

Moltes coses que es diuen que es faran quan arribin a l’anhelat govern mentre es produeixen alguns errors estúpids que no ajuden a donar credibilitat a la validesa d’un projecte- que segons els seus valedors,- ens ha de treure del guirigall dels darrers anys.

Mentrestant els verds, ja han apostat- sense sorpreses tampoc- per Isabel Lozano com a cap de llista. Amb la voluntat de presentar candidatura a quatre parròquies, l’autoinculpada esquerra nacional es manté- per qüestions més personals que no pas ideològiques- al marge de l’esquerra que mira cap el centre, dividint esforços que és el que sempre li ha anat més bé a la dreta.

CDA diu que no farà pinya amb segle XXI, però tal i com ha anat aquesta legislatura, en la que més que de clau ha estat fent un joc sense sentit i que no els ha reportat cap benefici caldrà veure com queda el seu pes específic de cara als propers comicis. Si és que d’aquí a aleshores, algú encara vol dir que és de centre- deixant de banda la resta de grups polítics que sempre hi han mirat/girat cap el centre-.

Al seu voltant altres formacions treuen el nas:
Renovació Democràtica- amb una certa divisió interna- lluita per acabar-se d’integrar en l’alternativa i tenir alguna opció a dir la seva, o bé desmarcar-se per acabar-se de diluir.

UNP no sembla que digui gaire cosa, ara mateix. Els seus integrants amb cap mena d’experiència política, ni amb valedors, fan que el partit sembli més un club social que una alternativa real que pugui aspirar a alguna cosa més que a presentar una llista simbòlica a Escaldes-Engordany.

Antoni Martí, i Unió pel Poble es mantindrà a l’espera fins que arribi el seu moment, després de finalitzar el seu mandat. Ja veurem què passa amb ell aleshores.

A la resta de parròquies, els sempiterns moviments parroquialistes vinculats al partit liberal comencen a cuejar decebuts per una política que no ha acomplert les seves expectatives.

I el partit liberal, uf.

Albert Pintat després de dir per activa i per passiva que només volia ser cap de govern durant 4 anys, ara diu que ell pot ser un bon candidat per repetir.

Torna a canviar l’executiu a pocs mesos vista de les eleccions amb l’excusa que així millorarà la comunicació amb el grup parlamentari.

Lleig, molt lleig tal com ha anat el criteri de govern sobre la llei de la CASS.

El comitè local d’Escaldes desaparegut, Andorra la Vella, en peu de guerra, La Massana, pendent d’un fil després del correctiu aplicat a Joel Font, Canillo, amb el seu ex-ministre a l’exili, Encamp amb el seu ex-ministre a la defensiva...Només queda Sant Julià, sembla, com a darrer bastió del liberalisme.

Mentrestant els funcionaris es queixen que no els tracten prou bé, les pensions no arriben el dia que toca, els deutes es volen pagar a 40 anys vista i els impostos es desgranen i acumulen per a desesperació dels petits empresaris que veuen que un cop més hauran de ser ells els qui treguin les castanyes del foc.

I tot plegat en plena crisi econòmica, per molt que alguns s’entestin en dir desacceleració, com si canviant la paraula la trompada no fos tant forta.

Almenys, en tota aquesta història hi ha qui no té temps de queixar-se perquè no para de treballar.

Són els treballadors de la impremta on es fan les targetes de visita dels ministres. Mai n’havien fet tantes i de tant variades en tant poc temps.

Juli Minoves ministre de turisme, ara de cultura també. Pel mateix preu afegeix portaveu. Borra exteriors, que ara li passem a Meritxell Mateu, ara Roser Bastida es queda sense universistats però li deixem educació. Alguns canvis més. Agricultura el passem a economia, ara traiem economia i deixem agricultura, presidència suma a finances, presidència resta finances i alguns desapareixen per tornar modificats reagrupats i repentinats en una altra cartolina.

Gairebé de co.leccionista.