24 de juny 2008

Extrema urgència

El butlletí del Consell General ha publicat aquesta setmana tres resolucions destinades al Govern i que van ser aprovades el dia 20, referides a l'estalvi energètic, l'educació sexual i la lluita contra la violència domèstica.

En el primer cas, s'encomana al Govern que estableixi un pla director aplicable a partir de l'1 de gener per "la racionalització i l'estalvi del consum de les diferents energies a l'Administració General, a les entitats parapúbliques o de dret polític i a les societats públiques amb participació majoritària de l'Administració".

Aquesta decisió té la finalitat de reduir, "com a mínim", el consum energètic en el 5% en dos anys.

Un estalvi relativament fàcil d’assolir, amb bombetes de baix consum, rebaixant una mica la calefacció i controlant l’aire condicionat a l’estiu. Sembla mentida que qüestions de sentit comú hagin d'aplicar-se a través d’un pla director.

En un segon cas, Sindicatura encomana a l'Executiu "que es doti dels mitjans necessaris i promogui les accions convenients per proporcionar al jovent, de tots els centres escolars del Coprincipat, informació exacta i clara en el camp de la sexualitat, de manera que, en el moment de prendre qualsevol decisió al respecte, aquests puguin fer-ho amb ple coneixement de causa".

I és que l’educació continua sent d’aquelles coses que per a determinats sectors sembla més un llast en despesa que una bona inversió. Si més no, és una molt bona proposta.

Finalment, també s'encomana al Govern que adoptin les mesures escaients per tal que el Pressupost de l'any 2009 "contingui una línia pressupostària específica amb els crèdits suficients per assegurar la realització dels plans d'acció previstos en l'informe final de la campanya del Consell d'Europa per combatre la violència envers les dones, incloent-hi la violència domèstica.

És clar que el pressupost hauria de tenir línies específiques amb fons suficients per a totes aquestes qüestions i tantes altres que darrerament sembla que han quedat desateses per manca de liquiditat.

Però no ens enganyem: cap d’aquests temes no és de màxima urgència.

Com tampoc no ho és el vial de Sant Julià de Lòria.

Són qüestions, grans i petites que omplen el nostre dia a dia.

Com ho fa l’augment de la inflació, o les darreres dades que ens parlen que la mitjana de sous ha baixat per primer cop en 11 anys.

És clar que si molts no es creien que el sou mig era de 1.800 euros, ara, les xifres, l’únic que fan és remarcar que les diferències entre els que més i menys cobren en aquesta societat que compartim continuen latents, tot i que s’acosten més als de baix que els de dalt. En definitiva, que la conjuntura econòmica internacional – perquè òbviament el nostre govern no en té ni n’ha tingut cap responsabilitat- s’està carregant la classe mitjana en aquest país.

4 comentaris:

David MS ha dit...

El problema de carregar-se la classe mitjana , es que és la que dona al país el moviment que el fa avançar, qui ven a les botigues els perfums de la senyora Gala, i el material del senyor Viladomat, i qui fa les feines més brutes?....
potser ja va bé que es carrèguin la classe mitjana, així, des de la llunyania, podrem veure com el senyor pintat ven entrepans al Mc donalds per als turistes.

lo buner ha dit...

Si ho entenc be, cal que el jovent d'Andorra faci l'amor amb la llum apagada, sense violència, tot esperant que l'any 2020 el seu salari sigui de 5.000 leuros mensuals.

És això, oi? I tot plegat és d'extrema urgència...

Paco Tilla ha dit...

No se de que us estranyeu ni de que us queixeu, els que podeu fer alguna cosa per canviar tot això sou vosaltres, a les eleccions, o fins i tot creant el vostre propi partit, però sempre es millor seure i criticar l'arbitre des de la gradería que sortir a jugar.
Ja fa molts anys que això es veu venir.

TruthDetector ha dit...

Vaja Noemí, no has sigut capaç de contestar ni una pregunta de les que et vaig fer a finals de maig sobre teu post "No miris si no vols veure". No passa res, però no m'estranya.

Arxiu del blog