695 euros

Govern calcula que més de 3.500 persones malviuen avui per sota el llindar de la pobresa. Un llindar establert en base a uns paràmetres econòmics que estipulen que si ingresses menys de 695 euros al mes tens dret a rebre uns ajuts per part de l'administració.

Un llindar que augmenta en funció de les persones al càrrec en cada unitat familiar, i és que una parella amb dos fills que no arribi als 2.000 euros també entra en el terreny de la precarietat.

La situació cojuntural, però també la desídia de molts anys de voler negar el que passava, ha fet que s’hagin hagut d’augmentar les partides destinades a aquesta mena de prestacions socials.

Una bona notícia, sens dubte, per a totes aquelles famílies, monomarentals i de gent gran, en la seva majoria, que malgrat els ajuts hauran de fer mans i mànigues per tirar endavant.

2 milions i mig d’euros costarà treure de la precarietat totes aquestes persones. Persones anònimes però amb noms i cognoms. Nens i nenes, avis, dones que s’han separat, que han perdut la feina o a qui la salut els ha fet una mala passada.

Sovint des de determinats sectors es vol creure que aquells que necessiten d’ajuts de l’administració són poc menys que paràsits del sistema. I oblidem, que vivim en una xarxa molt fina, plena de forats per on és massa fàcil deixar-se caure sense voler.

Forats, dels quals, després és molt difícil sortir.

Andorra sempre ha estat un gran país on viure, sempre hi quan et mantinguis dins el sistema, de l’entramat.

Un sistema rígid però fràgil al mateix temps, que oblida massa sovint que ser pobre no vol dir que no tinguis dret a viure.