17 d’octubre 2008

Taxi driver

La crisi és inevitable, però ningú no podrà dir que no ens plouen idees per combatre-la.

Primer va ser la CEA, després el govern i ara és el partit socialdemòcrata qui ens ofereix un ventall de 28 propostes anticrisi.

Un grapat d’iniciatives que no es posaran en marxa- dubto que l’executiu les faci seves per aplicar-les- però que si més no són una primera aproximació de les intencions programàtiques del PS per a les properes eleccions generals.

Entre altres mesures destaquen l’aplicació sense ajornament dels articles 135 i 141 de la llei de la seguretat social sobre les tarifes de responsabilitat i del tercer pagador.

També l’establiment d’una pensió de solidaritat, vitalícia i mensual per a les persones grans amb més de deu anys al país i la subvenció de les escoles bressol comunals i privades.

A nivell econòmic es proposa la creació de la Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra, tipus zero per a la rehabilitació d’habitatges, ajuts a la compra de vehicles ecològics, la priorització de la contractació d’andorrans i la congelació del preu dels arrendaments per un any.

Dues propostes més criden especialment l’atenció.
D’una banda la reducció d’un 25% de els despeses protocolàries de l’executiu, una mesura que es reclama des de fa dies des del carrer i que sembla que fins ara ningú gosava demanar i de l’altra, la possibilitat d’incloure publicitat a l’interior dels taxis.

I jo em demano, quin fosc paper juguen els taxistes en la crisi econòmica?
Perquè les mesures anticrisi - tant de govern com de l'oposició-s’aboquen a aquest col·lectiu?
Perquè no impulsen mesures específiques pels lampistes?

No m’ho explico.
Hi ha d'haver un motiu i se m'escapa.

2 comentaris:

Miquel Calsina Gordi ha dit...

Perquè el lampista pot cobrar ISI i el taxista no.

Anònim ha dit...

Noemi, hauries de canviar alguns dels teus convidats radiofònics habituals, són soporífics,parlen per no dir res.
Avui escoltava els dos que tenies a la radio mentre venia amb cotxe i quasi m'adormo.
El Rodríguez aquest critica les mesures dels nous horaris laborals i continua militant al PLA, com s'amaneix? A més d'avorrit,"com deiem..., és a dir...doncs eh, eh...,com hem dit..." demagògia pura.
És l'exemple mateix del "jo dic el que no faig i faig el no dic".
L'altre convidat, no sé qui era, però tres quarts del mateix, avorrit, avorrit.

Els teus posts en contra partida estan força bé.

Au, bon cap de setmana.

Arxiu del blog