Pájaro en mano

Una incògnita menys. I ja no en queden gaires per descobrir. El que fa tan sols un parell de mesos semblava un camp obert a qualsevol possibilitat, avui sembla que es configura com una còpia gastada del que va ser la passada campanya electoral del 2005.

Hores d’ara els dos grans partits ja han posat les cartes sobre la taula, si més no la carta de presentació dels candidats, i en cap dels dos casos hi ha hagut canvis.

D’una banda del ring, el candidat socialdemòcrata Jaume Bartumeu, i de l’altra el liberal Albert Pintat que opta a repetir en el càrrec davant la manca d’un altre candidat de consens que aglutinés al gruix d’alguns dels descontents i desgastats membres del seu partit.

Perquè Pintat, si alguna cosa ha tingut, és que la seva peculiar forma d’entendre el liberalisme i el partit ha topat de ple amb alguns sectors dels seus coreligionaris, que al final, i després de desfullar la margarida han hagut d’assumir, que agradi més a uns, agradi menys a uns altres, millor “candidato en mano que ciento volando”, que dirien els castellans.

La resta té poc misteri. Els Verds es presentaran- com en la passada campanya – amb Isabel Lozano al capdavant- si no és que en congrés es produeix un daltabaix.

Només queda per veure què fa CDA+SXXI, ara que sembla han sortit per la porta petita de la UNC , què fa la UNC i què fan els altres petits partits, nacionals o parroquials.

Ara hauran de moure fitxa- si poden i volen- l’ACO, Antoni Martí, RD, UNP i qui sap qui més.

Potser sí, que encara ens queden algunes incògnites per resoldre.