08 d’abril 2009

El meu regne per un trípode

Foto: ANA.ad
Recordo, ara fa uns anys, quan encara treballava a Andorra Televisió. Viviem una nova campanya electoral. S'havien format equips de dos- un redactor i un càmera- que teníem assignada una parròquia i tot el que passés en ella. Una feina que durava quinze dies, que ens obligava a multiplicar les hores de feina i que al final ens repercutia en 10 mil pessetes- que era la tarifa per a gairebé tot de l'època-.
Era de nit, un dimarts. Hi havia reunió de poble a la sala la Valireta d'Encamp- que era la parròquia que m'havia tocat a mi-. Feia el seu míting el candidat Jordi Mas.
La sala era plena. L'acte feia uns minuts que havia començat i ens vam instal·lar discretament al fons de la sala per agafar imatges i prendre notes.
El candidat ens havia vist entrar, i sense venir a tomb va començar a despotricar de la Teleforné, de la televisió que "no era la seva" i dels venuts dels seus treballadors. La sala va aplaudir entusiàsticament les paraules del candidat i va començar a corejar: "Fora, fora!.
Nosaltres vam continuar fent la nostra feina. Vés quin remei!
A la sortida vaig parlar amb Jordi Mas i li vaig comentar que si no estava content amb ATV que li havia de dir al Sr. Forné, o al Sr. Castellet però no a nosaltres, que simplement feiem la nostra feina.
El sr. Mas, molt amablement es va disculpar. Tot i així, la mala estona no ens la va treure ningú.
Els fets es repeteixen. Canvien les cares, però el rerefons és el mateix.
La manipulació informativa dels continguts de la televisió pública són un fet, però els culpables no són els treballadors, que - em consta- intenten des de fa temps fer la seva feina tant bé com poden, magrat sovint la inexperiència i la joventut de la majoria dels periodistes que hi treballen.
Entenc el descontent dels partits de l'oposició, però la solució està en parlar amb els polítics que la controlen, collar als directius que la maregen, però no perdre els nervis amb els subordinats, i en qualsevol cas, no de males maneres.
La campanya electoral és llarga i intensa. Fa dies que els candidats i els seus equips pleguen tard, s'hi juguen molt i ho saben i és fàcil caure en el parany de creure aquells que volen fer veure conxorxes sota les pedres.
M'hagués agradat signar el comunicat fet públic dilluns pels companys de la resta de mitjans, però no el vaig rebre.
Fa un mes i mig que estic de baixa i l'actualitat m'arriba una mica a rebuf.
El reprodueixo tot seguit.
....

Comunicat dels professionals dels mitjans de comunicació d'Andorra
Tenint en compte l'inici imminent del proper període electoral, els professionals dels mitjans de comunicació que sotasignen aquest document consideren:
1. Que no s'ha de sotmetre a cap tipus de pressió els professionals que, lliurement, estan exercint la seva feina sense cap interès particular
2. Que s'ha de respectar la tasca dels professionals, tant dels redactors com dels tècnics, independentment del mitjà pel qual treballin
3. Que es rebutjarà qualsevol tipus de desconsideració cap als professionals del país.
Per tots aquests motius, i per tal que els mitjans de comunicació puguin exercir la seva feina de manera correcta, es demana que durant el proper període electoral es respectin aquests principis acordats pels sotasignats.

3 comentaris:

ury ha dit...

Ben dit, Noe!

Acabes pensant que el polític s'enfada no pels casos de manipulació, sinó perquè la manipulació no l'afavoreix. Si no, ja li estaria bé.

Un exemple de dèficit democràtic que el país hauria de treballar a fons i sense mirar els interessos personals o de partit.

Anònim ha dit...

Una reflexió molt afinada i justa. Felicitats.

Anònim ha dit...

Demanar "que no s'ha de sotmetre a cap tipus de pressió els professionals" és còmic.

Arxiu del blog