Dilluns radiant

Avui malgrat ser dilluns dóna la sensació que és respira un millor ambient de treball.

No veus ni tantes cares de son, ni tants rictus seriosos pel carrer. Potser perquè en certa manera tots plegats tenim la sensació d’haver-li robat una hora al temps.

D’haver esgarrapat uns minuts al despertador. Minuts que des dels anys setanta del segle passat bescanviem per hores de llum i rendibilitat energètica.

No sé si val la pena tot aquest embolic del canvi d’hora, però si més no és prou agradable anar a treballar quan ja és de dia, malgrat la nit ens caigui després com una llosa a mitja tarda.

Temps de quedar-se a casa, d’arrecerar-se del fred, de mirar cap endins i bressolar-se amb una beguda calenta i una manteta al sofà.

Aquest matí he tingut la sensació que una mica de totes aquestes petites coses eren presents en el subconscient col•lectiu. Que encara quedaven esperances d’adonar-nos que amb aquest brogit no anem enlloc, que només cal aturar-nos un moment per prendre consciència del que ens envolta i ens estem deixant perdre.

Després he pensat que potser no, que potser totes aquestes rialles del dilluns al matí no eren més que el resultat d’un partit de futbol carregat de gols.

I és que, ja ho diuen... ningú és perfecte