Un bon dia, en una revisió rutinària et trobes un petit bony a l’aixella o al pit.
A partir d’aquest moment i fins que un metge no et confirma o descarta un veredicte, la vida sembla que es capgira i tots els valors, els projectes i les esperances de futur es queden ancorades en el dia, i l’hora de la propera visita al metge.
Angúnies difícils de compartir amb la parella, i els fills.
Molta por, molts dubtes i sovint, també, un sentiment de desemparament difícil de verbalitzar.
Quan el diagnòstic és càncer, el millor acostuma a ser l’extirpació de la mama, i algunes sessions de quimioteràpia, fet i fet, el mateix que passa amb altres tipus de càncer, però en el cas del càncer de mama, la situació es complica.
I és que al trauma d’haver de superar un càncer, la mutilació d’un dels òrgans que sempre s’ha volgut relacionar amb la feminitat i l’essència de ser dona, fa que la pèrdua d’un pit, al marge del dolor físic, impliqui un patiment psicològic afegit que cal tractar també.
Ara cada cop se’n parla més, i més obertament, però tot i això, encara hi ha molta por, molts recels i molta ignorància.
Moltes dones refusen fer-se proves periòdiques de detecció precoç per por a trobar alguna cosa, com si ignorar el problema, hagués servit mai per solucionar-lo.
Els problemes, com el càncer, són més fàcils de resoldre quan són petits. I ignorant-los només fan que créixer.
Entrades
2 comentaris:
No crec gaire en que el cancer es cura. penso que tard o d'hora torna a sortir. Un cop has tingut males herbes al jardí, saps que pots fer mes o menys coses perquè no tornin a creixer, pero saps que si et relaxes tornaran a creixer. Penso que un cop has passat per una experiència com aquesta aprecies molt més la vida, però també ha mort per sempre la teva tranquil·litat. El càncer deixa una ferida eternament oberta als que l'han patit en el seu cos i els que han vist patir persones estimades de veritat.
De vegades la ferida que deixa el càncer es la d'haver crescut com a persona en molts dels sentits, valorar més el que tenim i canviar la nostra escala de valors fent-nos més humans. I avui el càncer es pot curar, sense més, no es val perdre l'esperança. I val la pena aprofitar les oportunitats preventives que en aquest moment ofereix el Ministeri de Salut a través del Plà de Prevenció del Càncer de Mama. Només un 17 i escaix de dones es van aprofitar d'aquest programa l'any anterior, i s'hauria de fer més conscienciació al respecte.
Publica un comentari a l'entrada