29 d’octubre 2009

Los Apandadores

Sílvio Berlusconi, Fèlix Millet, Macià Alavedra, Javier Rodrigo de Santos, Lluís García, Lluís Prenafeta, Lluís Casamitjana, Piero Marrazzo, Francisco Camps, Josep Singla, Bartomeu Múñoz, Jordi Montull, Manuel Dobarco, Pasqual Vela...Són alguns dels noms i cognoms dels diaris d’avui.

Persones que fins fa uns dies tenien unes mares orgulloses d’haver criat uns puntals de la seva comunitat. Unes mares, que en algun cas es deuen demanar en què van fallar. O potser no. Avui en dia, només les mares respecten la presumpció d’innocència.

Potser en aquest cas té raó la dita que diu que l’ocasió fa el lladre. Potser aquests prohoms en una altra situació, sense accés a tants diners, a tant poder haguessin continuat sent persones honrades i treballadores.

Potser han arribat a tenir tants diners i tant de poder perquè ja no ho eren d’honrades. Una història tant antiga com la de l’ou i la gallina.

També és cert que hi ha molts altres noms que surten cada dia a la premsa. I encara més que no hi surten mai, ni tan sols aquells quinze minuts que reclamava Andy Warhol.

I dins aquesta immensa majoria, hi haurà gent honesta i treballadora, i espavilats, i malintencionats, i generosos, i íntegres i mediocres, i incompetents, i benintencionats, i arribistes i pilotes, i prepotents, i humils i fins i tot bona gent.

Perquè som una amalgama de totes i cadascuna de les virtuts i els defectes que ens envolten. Perquè amb la nostra actuació diària determinem que el pes de la balança s’inclini en una o altra direcció.

Perquè tant culpables són els que delinqueixen, com els que els ho permetem.

I és que Ningú és perfecte.

2 comentaris:

Mari Carmen ha dit...

Per a mi el que és greu es que els disculplin els seus grups politics. Si expulsessin de la politica a tots els corruptes no deixarien d'existir, però la resta de gent que s'hi dedica, no estaria sempre en sospita. No creus?

Ningú és Perfecte ha dit...

doncs, sí
tens tota la raó.
El corporativisme- en polñitica i fora de la política- només fa que mal al col·lectiu.
aix..

Arxiu del blog