Tens un kleenex?

Finals de novembre i sense novetat en el front.

Totes les previsions a aquestes alçades de temporada ens feien témer un cataclisme gripal, però si fa no fa, hores d’ara hem pogut veure les mateixes cares de congestió, esternuts i mocadors que la resta d’hiverns per aquestes dates.

Mentrestant, els diaris espanyols ens parlen del què faran amb els excedents de vacunes previstes inicialment, i és que en pocs mesos hem passat de l’alarma que feia preveure inocular el 70% de la població, a vacunar grups de risc i algun col•lectiu específic, hipocondríacs inclosos.

M’adono, però, com la informació pot ser una gran arma de desinformació.

De com les campanyes impulsades des de les administracions, (quan estan convenientment orquestrades) tenen molta incidència en l’opinió de la col•lectivitat.

De com els interessos particulars – i especialment els econòmics- tenen un pes específic prou representatiu en la presa de decisions polítiques, en com alguna llum ens fa pensar que a partir d’ara ens farem més preguntes, sense garantia, però de trobar més respostes.

Les normes que ens regeixen canvien, el món està anant cap a un altre lloc, cap a una altra manera de funcionar.

Enrere queda el mestre, el capellà i el metge com a guies i mentors.

Ara assolim cadascú la nostra petita porció de responsabilitat en la vida, i hem d’aprendre a dirigir-la, quan sempre ha esat més fàcil obeir i seguir el ramat.

Amb una mica de sort, encara a atraparem la grip A abans del Nadal.