El problema és que no és nostre. Que no creiem que sigui nostre. Això, o que ens estimem molt poc, que també podria ser.No m’acabo d’explicar com és que cada vegada que es posa alguna cosa al carrer per gaudi de tots, sempre hi ha d’haver algun eixelebrat que pensa que és divertit fer-lo malbé.
Penso en el nen Jesús del Pessebre de Canillo, desaparegut i després trobat decapitat dins un contenidor, però també en senyals de trànsit arrencades en una nit de festa, només perquè és divertit, en grafits gens artístics en qualsevol lloc i de qualsevol manera, en papers per terra, amb porcs amb gos, en fumadors que llencen burilles enceses sense mirar on cauen.
Les voreres es converteixen en camp de cultiu de la manca d’escrúpols i educació d’uns quants, com si a l’entrar a casa seva escopíssim enmig del passadís, pixéssim a l’entrada del menjador i mengéssim directament del terra, deixant un escampall de porqueria i desolació al nostre pas.
Viure envoltat de porqueria és una patologia complexa que es coneix amb el nom de la síndrome de Diògenes, un sabi grec que l’imaginari diu que vivia dins una barrica de fusta.
Nosaltres, o comencem a treballar el concepte de civisme de veritat o acabarem que el petit país dels Pirineus s’assemblarà més al llunyà oest que a un indret civilitzat on viure.
Potser el problema és que aquí el sheriff no fa complir la llei.
Entrades
4 comentaris:
Bé, tens raó, però l'educació dels joves per part de les families també ha d'aplicar-se i ensenyar la diferència entre passar-ho be i ser un delinquent. Nomes cal veure el que van fer una colla de menors ahir a Valdepeñas, li van posar aire comprimit a un d'ells per l'anus i no se sap encara si sortirà viu d'aquesta. La familia no ha denunciat, el noi va arribar a casa pel seu propi peu i reconeixent que ho havien fet jugant...
absolutament d'acord amb tu.
Dono per entès que el primer pas és l'educació en la família, però quan aquesta no existeix, és errònia i/o insuficient, aleshores la resta de mecanismes han de poder funcionar.
i la llista, Noe, ens inacabable: ànecs morts al parc central a causa del vandalisme, carros d'hipermercats llençats al riu...
Aquest Diògenes és el mateix que quan algú li va ensenyar la seva casa nova i li va demanar que no escopís a terra, li va escopir a la cara dient que era el lloc més brut que havia trobat.
Publica un comentari a l'entrada