21 de desembre 2009

Una cara nova (Com la Belén)

Diu Berlusconi que seguirà endavant pel bé del país. I jo que penso, amb tot el carinyo, que no cal, de veritat.

Des de l’agressió que l’amant universal de l’espècie femenina va patir la setmana passada a Milà, el seu índex de popularitat ha pujat en gairebé set punts.

I és que en el fons l’opinió pública és voluble, estúpida i empàtica.

Declarava ahir Berlusconi, en motiu d’una manifestació a favor seu que es va fer a Verona, que si se l’acusa de tantes maldats, al final sempre hi haurà algú que se les acabarà creient, en al•lusió al seu agressor, Massimo Tartaglia.

Una vegada més sembla que la premsa i els adversaris polítics, són els responsables que hi hagi algú que s’hagi cregut que Il Cavalieri és un corruptor de menors i de testimonis, un assassí de la llibertat de premsa, un mafiós, un terrorista i un tirà i hagi obrat en conseqüència.

I que consti, que tot aquest reguitzell de qualificatius són cosa seva.

El problema d’aquestes accions violentes és que només beneficien a l’agredit.

El pobre Massimo Tartaglia continua detingut, la miniatura de la Catedral de Milà segur que s’acaba venent a l’ebay al millor postor, els defensors del diàleg han vist una vegada més que les bufetades van molt més lluny que les paraules.

L’amic Sílvio, mentrestant ha vist com pujava la seva popularitat, s’omple la boca de paraules - hipòcrites-de conciliació envers els seus astorats adversaris, i aprofita l’aturada tècnica de les vacances de Nadal- que oportú- per fer-se una cara nova a Suïssa.
I és que ningú és perfecte.

Arxiu del blog