Elucubra

Comença una nova setmana plena d’expectatives. Dimecres hi haurà una nova trobada entre el cap de govern i els presidents dels Grups Parlamentaris, dijous desvetllarem el nom del guanyador del Premi Ramon Llull de novel•la i divendres, arribarà un nou cap de setmana.

Cada cop més, però, només ens interessa el que passarà divendres.

Ens desvinculem de l’ordre del dia, de la intriga de les deliberacions pactades per concentrar-nos en el que ens afecta a nosaltres, en el nostre dia a dia, en el nostre cap de setmana.

Mentre alguns parlen de desafecció, altres de desinterès i els de més enllà d’una premeditada apatia passem el full de la retòrica gastada d’aquells que diuen que no hi ha projecte quan el que volen dir és que no tenen cap alternativa, d’aquells que remuguen mentre et diuen que ho estudiaran, quan en el fons pensen que estudiaran com dir que no sense semblar els dolents, i els tercers...ai làs, els tercers! Ofereixen un pacte sense límits definits més enllà de la quadrícula presidencial. Una quadrícula estreta i rígida que no estreny ningú perquè ningú té interès de posar-se dins.

I entre uns i altres, el dia a dia s’escola. Fred i gris, amb la llunyana promesa del bon temps.

I m’entretinc pensant que després d’aquesta reunió en vindrà una altra, després d’aquest premi, un de més, però que aquest cap de setmana serà únic i especial, perquè no tot pot ser fals, banal i premeditat.