Aquesta setmana hem superat la barrera del 50% de signatures de nacionals amb dret a vot necessàries per poder entrar al Consell General una proposició de llei que reguli el consum de tabac en els espais públics tancats.Des que va començar la campanya, ara farà tres mesos, les posicions s’han anat polaritzant.
Aquells que no volen respirar fums aliens cada cop ho diuen més i més clar, i aquesta actitud, a vegades combativa, provoca el rebuig i l’enquistament de postures radicals contràries, en un mal entès sentiment de victimització per part dels fumadors.
Aquesta no és una campanya contra els fumadors, no ho ha estat mai. És una campanya que treballa per protegir i garantir la salut dels ciutadans en els seus llocs de treball eliminant de l’ambient un grapat d’agents cancerígens.
Tu saps que si cada dia esmorzes dos ous ferrats amb patates fregides i xistorra estàs comprant un bitllet al país del colesterol. Però és el teu problema, ja ets prou gran i saps els riscos que comporta una alimentació alta en greixos saturats. El mateix passa amb l’alcohol, o el tabac. Ja som prou grans. Hi ha prou informació. Saps què fas i quin risc hi corres. I hi estàs en el teu dret. Ningú no et diu el contrari.
La teva llibertat d’intoxicar-te acaba però, quan comença el meu dret a defensar la meva salut i la dels meus fills. No es tracta de prohibir, es tracta de respectar. Però com passa massa sovint els incívics només deixen de perjudicar la col•lectivitat quan hi ha una llei que els hi obliga.
Una llàstima.
Entrades
2 comentaris:
Als anys 80, fumar era de progres i d'intel·lectuals anti-sistema. Si els deies alguna cosa, eres un nazi que vol "criminalitzar el tabac, com els americans". Avui, en canvi, tots els progres estan de croada contra el tabac. És el que es porta ara, com els cotxes a piles. Van a modes.
"Dame de fumá" + foto = brillant!
Publica un comentari a l'entrada