L’Arxiu Nacional d’Andorra ha posat en marxa una magnífica iniciativa per treure profit de les xarxes socials i el món dels blocs en benefici de tothom.
Han obert un bloc on hi penjaran setmana a setmana tot un seguit de fotografies antigues amb la voluntat de poder identificar: cases, llocs i persones gràcies a la col•laboració de la ciutadania.
Amb aquesta proposta, queda prou clar, com les eines 2.0 , una vegada més, poder ser de gran utilitat per a tots. Tot depèn, com en la majoria de coses a la vida, de l’ús que es faci de les noves tecnologies i d’unes aplicacions que massa sovint no utilitzem prou bé.
Vist així, el Facebook, pot ser una gran eina o una arma en potència, tot depèn de l’ús que en donem, de la informació privada que hi dipositem i de les persones amb qui ens podem arribar a relacionar de forma virtual. I és que tot depèn de com ho utilitzem.
Tant de bo amb aquesta proposta de l’Arxiu Nacional puguem posar nom i cognoms a la història anònima del país, i demostrar que entre tots la feina és molt més productiva -i fins i tot entretinguda-.
Ara sí que els padrins ja no tenen cap excusa per no fer-se un perfil públic a la xarxa.
Encara que sigui per poder identificar amics, coneguts i saludats en un grapat de fotos en blanc i negre.
Han obert un bloc on hi penjaran setmana a setmana tot un seguit de fotografies antigues amb la voluntat de poder identificar: cases, llocs i persones gràcies a la col•laboració de la ciutadania.
Amb aquesta proposta, queda prou clar, com les eines 2.0 , una vegada més, poder ser de gran utilitat per a tots. Tot depèn, com en la majoria de coses a la vida, de l’ús que es faci de les noves tecnologies i d’unes aplicacions que massa sovint no utilitzem prou bé.
Vist així, el Facebook, pot ser una gran eina o una arma en potència, tot depèn de l’ús que en donem, de la informació privada que hi dipositem i de les persones amb qui ens podem arribar a relacionar de forma virtual. I és que tot depèn de com ho utilitzem.
Tant de bo amb aquesta proposta de l’Arxiu Nacional puguem posar nom i cognoms a la història anònima del país, i demostrar que entre tots la feina és molt més productiva -i fins i tot entretinguda-.
Ara sí que els padrins ja no tenen cap excusa per no fer-se un perfil públic a la xarxa.
Encara que sigui per poder identificar amics, coneguts i saludats en un grapat de fotos en blanc i negre.
Llàstima que encara no haguem definit la línia que separa compartir de piratejar.
1 comentari:
Per cert, la foto l'he "piratejat" del bloc de l'Albert Roig- a veure si et poses bé d'una vegada ;)-
Publica un comentari a l'entrada