28 d’abril 2010

La Remuntada

Avui tothom parla de la remuntada. I no precisament de l’econòmica, la qual ja ha dit el president de la CEA, Xavier Altimir, que la podem esperar asseguts a la porta de casa.
Tothom parla del Barça, de si passarà, o no a la final de la Champions, de si podrà marcar dos gols a l’Inter, de si en Guardiola ha fet ruixat el camp nou perquè la pilota llisqui ràpida.
Tots els culers que conec, avui estan vivint una realitat paral•lela, fent la feina de cada dia però amb la meitat del cap a Barcelona, on imaginen alineacions guanyadores i resultats gloriosos pel seu equip.

Fet i fet, qui va inventar el futbol sabia molt bé què feia: alienar. Fer-nos oblidar durant 90 minuts si fa fred o calor, l’estatut a Catalunya, la crisi a Andorra, els desencants amorosos i els agres fruits de la derrota del dia a dia.

Una fórmula antiga però efectiva que ja van posar en marxa els romans i el general Franco amb bons resultats. La gent entretinguda, i aquí pau i després glòria.

Que mentre la gent estigui més pendent de les cames de Messi que del que passa al seu voltant, més fàcil serà de manipular-los i de mantenir-los a ratlla, no fos cas que la gent cridés tant fort pels seus drets com quan s’esbrava a l’estadi.

I mentrestant, uns quants faran diners amb anuncis televisius i compravendes d’una mercaderia jove i efímera, mentre nosaltres arreplegarem patates i olives per mirar abduïts un partit que ens ha de salvar de totes les nostres misèries.

2 comentaris:

Guillem ha dit...

Apa Noemi! Tens molta raó en molt del que dius, però et veig una mica pessimista. Tampoc es tan greu que de tant en quan, ni que sigui pel futbol, la gent estigui en comunió i trobi vies per treure pebre a la situació del dia a dia. Molts dels que faran un parentesi (o una treva) a la seva vida mirant el futbol continuaran demà lluitant per causes justes, estimant-se, assumint responsabilitats i treballant per un mon millor. I que consti que jo no podré veure el partit avui, però els que puguin que ho disfrutin al màxim.
Una abraçada.
Guillem

Ningú és Perfecte ha dit...

Tens raó Guillem, estic una mica pessimista.
Però no puc evitar pensar que si tota aquesta il·lusió i empenta, s'invertís en alguna cosa que valgués la pena els teus fills i els meus viurien en un lloc millor.
en fin.
Jo no veuré el partit- ja saps que no uso tv- però , malgrat tot, estaré contenta si guanya el barça.

Arxiu del blog