La Remuntada

Avui tothom parla de la remuntada. I no precisament de l’econòmica, la qual ja ha dit el president de la CEA, Xavier Altimir, que la podem esperar asseguts a la porta de casa.

Tothom parla del Barça, de si passarà, o no a la final de la Champions, de si podrà marcar dos gols a l’Inter, de si en Guardiola ha fet ruixat el camp nou perquè la pilota llisqui ràpida.

Tots els culers que conec, avui estan vivint una realitat paral•lela, fent la feina de cada dia però amb la meitat del cap a Barcelona, on imaginen alineacions guanyadores i resultats gloriosos pel seu equip.

Fet i fet, qui va inventar el futbol sabia molt bé què feia: alienar. Fer-nos oblidar durant 90 minuts si fa fred o calor, l’estatut a Catalunya, la crisi a Andorra, els desencants amorosos i els agres fruits de la derrota del dia a dia.

Una fórmula antiga però efectiva que ja van posar en marxa els romans i el general Franco amb bons resultats. La gent entretinguda, i aquí pau i després glòria.

Que mentre la gent estigui més pendent de les cames de Messi que del que passa al seu voltant, més fàcil serà de manipular-los i de mantenir-los a ratlla, no fos cas que la gent cridés tant fort pels seus drets com quan s’esbrava a l’estadi.

I mentrestant, uns quants faran diners amb anuncis televisius i compravendes d’una mercaderia jove i efímera, mentre nosaltres arreplegarem patates i olives per mirar abduïts un partit que ens ha de salvar de totes les nostres misèries.