Passar Factura

Els comuns davant la impertinència de la realitat han decidit fer un front comú que no passi gaire factura per poder fer això, precisament, passar la factura.

Aglutinar serveis, dividir costos, reduir percentatges, cancel•lar contractacions, sumar iniciatives, cobrar el que toca i deixar de regalar serveis.

Em demano què hagués passat si totes aquestes mesures s’haguessin plantejat com una simple mesura de seny quan tocava. És a dir, quan no calia.

No puc evitar demanar-me si tot plegat no hagués estat més fàcil de gestionar de cara a l’administració, i més fàcil de portar de cara al ciutadà.

És clar que aleshores no s’haguessin sumat vots a canvi d’una promesa de feina, ni s’haguessin encomanat, redactat i pagat informes per deixar-los en un calaix després.

Es fa difícil proposar mesures restrictives quan els ciutadans estan, estem acostumats a que ens treguin la neu de sota els peus quan tot just acaba de caure.

Però al mateix temps caldrà saber trobar el punt mig d’oferir als ciutadans els serveis que s’espera d’uns comuns que han assumit tasques en els darrers anys que ningú més semblava decidit a donar.

I el que més por em fa és que els serveis socials es convertiran en un luxe, que, això sí, tindran un cost reduït per tots aquells disposats a demanar caritat.