Saltant-nos totes les normes, usos i costums comencem la vuitena temporada del Ningú és perfecte abans del 8 de setembre.Aquest any, no podrem començar comentant com cada any el discurs del síndic, ni valorant les declaracions dels partits a l’oposició després del que es coneix popularment com el tret de sortida del curs polític. Tampoc tindrem fresca a la retina la imatge dels carrers deserts i engalanats amb banderes tricolors, i alguna de propina de portuguesa o espanyola reminiscència del Mundial de futbol en la diada de Meritxell.
Aquest any també canviarà això, amb l’arribada de la Vuelta just quan tenim menys cues al súper, o sigui que ja no ens quedarà tampoc la imatge dels carrers buits, o sí, ja veurem què passa.
És clar que tinc la sensació que aquest any un grapat de coses seran diferents.
De moment no som l’única rara avis que despunta al setembre. La caça de l’isard s’ha suspès per mirar de donar una empenta a la cabana nacional, ja no hi ha trets al colom a Sant Julià, sembla que no tindrem quatre anys de marge abans les properes eleccions generals i la policia continua multant els conductors que miren de compatibilitzar mòbil i volant.
Serà que el país està canviant? A vegades Andorra em recorda un serial que feien als noranta que es deia bellesa i poder i on mai passava res. Mai, fins que un dia, cada 400 capítols, passava de tot i et giraven la vida com un mitjó.
Ves que no ens hi trobem nosaltres qualsevol dia d’aquests. Que ja ho diuen, ningú és perfecte.
Entrades
1 comentari:
Ja anava sent hora que el normal sigui quotidià i el que els passa als demés ens passi a nosaltres que també som fills de Déu, no nebots com crèiem abans
Publica un comentari a l'entrada