29 de setembre 2010

Something is rotten in the state of Andorra


Des de divendres només es parla que de l’afer Métayer.
La fins ara directora del Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra era destituïda de forma fulminant després de la trobada del Patronat sense que -encara- hores d’ara ningú hagi rebut una versió oficial.

Després de vint anys aixecant el que avui és un dels pocs ambaixadors culturals del país, la feina s’esborra d’una plomada, sense explicacions.

Off de record, es parla d’un informe en què s’acusa Métayer d’organitzar i cobrar un – com tants altres- concerts de caràcter privat sense haver-ne informat prèviament el Patronat. Ella diu que va informar-ne, que hi ha testimonis i que els diners són a la caixa.

Els suposats testimonis es contradiuen i les versions se superposen.

Hi ha qui vol treure ferro a l’afer i insinua que la marxa del principal patrocinador ha estat la causa de la reestructuració i que tot plegat només obeeix a motius econòmics. Una bona - i recurrent- excusa, aquesta de la crisi, que jo em podria arribar a creure si no fos perquè hi ha altres patrocinadors que es poden/volen fer càrrec. En qualsevol cas s'hauria d'indemnitzar Métayer el que pertoca per llei- cosa que no es farà, sembla ser-.

Surt molt més barat acomiadar delinqüents, encara que siguin innocents.
Encara que -siguin el siguin- no hagin ni tan sols tingut l’oportunitat d’explicar-se.

Altres parlen de parar als peus a aquella persona que havia anat ocupant quota de poder dins el Cor deixant de banda les ordres explícites del Ministeri per fer i desfer a la seva voluntat.
Els de més enllà, diuen que es tracta de situar al capdavant del Cor algú afí.

No hi crec en la caça de bruixes, però sí en la feina mal feta i en la importància de fer les coses com cal.
Fins i tot en la justícia més rància en cas de sospita es pregunta a l’acusat abans de procedir a executar-lo. Ni que sigui per salvar les formes.

Fa mesos que el Cap de Govern diu que el principal escull del govern socialdemòcrata és la comunicació. La mala comunicació. Al principi pensava que era una manera de tirar pilotes fora, però no. Cada cop estic més convençuda que serà el seu taló d'Aquiles si no hi posen remei aviat.
No n'hi ha prou amb identificar el problema. Cal solucionar-lo.
I el amb mi o contra mi, el secretisme i la prepotència de determinades actituds no permeten arribar enlloc.
Avui el Parlament rebrà els Consellers Generals sota les notes de l’Andorrana, mentre Métayer estudia portar el seu cas a la Batllia i el Govern continua callat.
Serà, de moment, el darrer concert del calendari.
Tothom hi perd.

El Ministeri de Cultura es posa en entredit malgrat la bona feina feta fins ara, el Cor perd una gran pedagoga, el Govern credibilitat i Métayer la confiança en les institucions.

L’únic que – de moment- en traurà res, serà el relleu de Métayer.

Potser li haurem de posar un ciri a la mare de Déu de Montserrat perquè ens ho expliqui.

Arxiu del blog