Des de fa uns dies tothom que conec parla de Nova York.
De com és de bonica la ciutat, de com en té de ganes de tornar, de com de bé s’ho va passar en la seva darrera visita... i tots plegats, coincideixen a afirmar que mai de la vida el viatge els ha costat tants diners com a la delegació encapçalada pel Cap de Govern.
Però és clar, cap d’ells no és un Cap de Govern.
A l’espera de les explicacions emplaçades a la propera sessió de control del Consell General, reflexiono sobre tot plegat i concloc- mal em pesi-, que si Andorra ha d’anar a les Nacions Unides- i sembla que això no ho discutim la gran majoria de nosaltres- hi ha d’anar com correspon a un Cap de Govern i no com a un turista de low cost.
No per manca de ganes ni de pressupost, sinó perquè no és ell qui viatja sinó el Cap de Govern de tots els andorrans, amb tot el que això implica- i costa-.
Començant per unes mesures de seguretat imposades pel país amfitrió, del qual ja sabem que no els agrada fer bromes sobre bombes, i que estan acostumats a conduir els dirigents mundials pels camins de la previsibilitat.
I en això, malgrat aquí estem aviciats a veure’ls passejar el gos o fer la partida de botifarra a la plaça, també se’ls aplica a ells quan surten d’aquesta illa estranya que és casa nostra quan es parla de matèria antiterrorista.
Jaume Bartumeu malgrat els seus defectes- que els té, és obvi-, és l’únic Cap de Govern - i d'oposició- que ha fet una declaració patrimonial de béns abans d’assumir el càrrec, i em costa creure que les despeses de la seva dona hagin anat a càrrec de les malmeses arques de l’estat.
Si més no, si no es demostra el contrari, té un vot de confiança per part meva en aquest sentit.
Ara, de si calia tanta gent, o del que feien fora de la feina caldrà que ens ho expliquin bé.
Que jo no dubto que el cap és honrat, però també tinc clar que a més de ser-ho, ho ha de semblar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada