La Remuntada

Avui tothom parla de la remuntada. I no precisament de l’econòmica, la qual ja ha dit el president de la CEA, Xavier Altimir, que la podem esperar asseguts a la porta de casa.

Tothom parla del Barça, de si passarà, o no a la final de la Champions, de si podrà marcar dos gols a l’Inter, de si en Guardiola ha fet ruixat el camp nou perquè la pilota llisqui ràpida.

Tots els culers que conec, avui estan vivint una realitat paral•lela, fent la feina de cada dia però amb la meitat del cap a Barcelona, on imaginen alineacions guanyadores i resultats gloriosos pel seu equip.

Fet i fet, qui va inventar el futbol sabia molt bé què feia: alienar. Fer-nos oblidar durant 90 minuts si fa fred o calor, l’estatut a Catalunya, la crisi a Andorra, els desencants amorosos i els agres fruits de la derrota del dia a dia.

Una fórmula antiga però efectiva que ja van posar en marxa els romans i el general Franco amb bons resultats. La gent entretinguda, i aquí pau i després glòria.

Que mentre la gent estigui més pendent de les cames de Messi que del que passa al seu voltant, més fàcil serà de manipular-los i de mantenir-los a ratlla, no fos cas que la gent cridés tant fort pels seus drets com quan s’esbrava a l’estadi.

I mentrestant, uns quants faran diners amb anuncis televisius i compravendes d’una mercaderia jove i efímera, mentre nosaltres arreplegarem patates i olives per mirar abduïts un partit que ens ha de salvar de totes les nostres misèries.

La patent de la carrota

Quan era petita, ens feien desar una mongeta dins un pot de vidre farcit de cotó fluix humit per veure com una llavor, quan rep les atencions necessàries, germina, creix i es converteix en una planta que dóna fruits i de retruc, noves llavors per poder tornar a plantar.

És clar que quan jo anava al col•le els de Monsanto encara no feien de les seves.

Avui, no només vivim envoltats de transgènics, sinó que les llavors són com les mules de l’agricultura, estan manipulades genèticament de tal manera que no es poden reproduir, i així s’obliga cada any al productor a haver de comprar les llavors que plantarà en cada temporada.

Amb el pas del temps hem arribat al punt que ja no només no sabem el que mengem, sinó que a més ens hem convertit en dependents d’unes multinacionals que tenen en el seu poder el futur de l’agricultura mundial. D’ells depèn la propera collita, infestant els camps de sembra amb les seves llavors amb autodestrucció programada en un laboratori.

Amb la mentida empresarial de buscar la millor llavor, i la falsa promesa d’acabar amb la fam al món, l’únic que sabem del cert avui, és que aviat els nens no podran posar mongetes dins de pots de vidre perquè estaran tant mortes com la nostra sobirania alimentària.