Avui sí. Ja no hi ha excuses. Ja no ens queden polvorons damunt el trinxant, ni bombons amagats al calaix.
Ens hem desfet del darrer llagostí, hem escurat la safata de torrons i ja hem reciclat el capó en croquetes de vestir.
Avui, deu de gener, comença el règim. El compte enrere per poder posar-nos a to després dels excessos del Nadal. Aquell dia en què direm adéu- si més no per unes setmanes- als fregits, als ressopós, als aperitius de calamars a la romana i vermut, a les torradetes amb foie, als sopars de germanor de les darreres setmanes i al pica pica de la cuina al menjador que ara agafo una oliveta, que ara un tallet de donja o un cacauet fregidet amb mel.
Fora de la vista. Fora de casa, i si pot ser fora també del pensament.
A partir d’avui, només comprarem lactis descremats, força fruita i verdura, carn magra i peix blau- per allò dels omega 3- i arròs integral.
I farem brous depuratius, i deixarem el pa a la lleixa amb resignació, i passarem a la nit amb una verdureta i una truiteta a la francesa i si hem fet bondat iogurt i infusió.
Amb el cap ben alt, la panxa queixosa i la mirada posada en aquell biquini que ha decidit no sortir del calaix fins que prometem no rebentar-li les costures.
Així és la vida. Quinze dies engrapant com porcs mal farts, per avui, posar-nos a dieta monacal per compensar els excessos.
Tant fàcil que seria menjar bé tot l’any? O no? Jo ara mateix ja tinc una gana...ja se sap, ningú és perfecte.
Ens hem desfet del darrer llagostí, hem escurat la safata de torrons i ja hem reciclat el capó en croquetes de vestir.
Avui, deu de gener, comença el règim. El compte enrere per poder posar-nos a to després dels excessos del Nadal. Aquell dia en què direm adéu- si més no per unes setmanes- als fregits, als ressopós, als aperitius de calamars a la romana i vermut, a les torradetes amb foie, als sopars de germanor de les darreres setmanes i al pica pica de la cuina al menjador que ara agafo una oliveta, que ara un tallet de donja o un cacauet fregidet amb mel.
Fora de la vista. Fora de casa, i si pot ser fora també del pensament.
A partir d’avui, només comprarem lactis descremats, força fruita i verdura, carn magra i peix blau- per allò dels omega 3- i arròs integral.
I farem brous depuratius, i deixarem el pa a la lleixa amb resignació, i passarem a la nit amb una verdureta i una truiteta a la francesa i si hem fet bondat iogurt i infusió.
Amb el cap ben alt, la panxa queixosa i la mirada posada en aquell biquini que ha decidit no sortir del calaix fins que prometem no rebentar-li les costures.
Així és la vida. Quinze dies engrapant com porcs mal farts, per avui, posar-nos a dieta monacal per compensar els excessos.
Tant fàcil que seria menjar bé tot l’any? O no? Jo ara mateix ja tinc una gana...ja se sap, ningú és perfecte.
Entrades
3 comentaris:
aix... jo també la tinc aquesta!! hahaha!
jajaja, jo aquest problema no l'he tingut mai...la meva dieta, que no em salto mai per festes, no em treu els grans plaers de la cuina. Autodisciplina tot l'any i aprendre a gaudir del que si ens va be.
Ahhhh... Des de la fi de festes que visc en un estat d'empatx permanent. Jo també m'he fet el propòsit de menjar sa, a veure si no queda només en això, en un propòsit :-)
Publica un comentari a l'entrada