Fent de Mosqueters

Sembla que finalment s'han acomplert les previsions i que ens veurem abocats ben aviat a una nova campanya electoral.

A l’espera que el Cap de Govern decideixi tirar endavant els comicis i fer pública la data de la convocatòria davant les urnes, s’obren al davant un grapat d’incògnites, que contemplen des de la cara dels possibles candidats, a les sigles que poden representar i a la política d’aliances que durant les properes setmanes es concretaran a ritme frenètic, entre una classe política que avui per avui- i deixant de banda els socialdemòcrates- no té clar ni qui encapçalarà la llista, ni com es dirà la llista, ni amb qui anirà de la maneta.

Es parla de pactes tancats al marge dels socialdemòcrates a Ordino i a la Massana. Es parla de trobades a Escaldes-Engordany amb personatges dels quals tothom espera que finalment posin un peu a l’aigua, encara que sigui per dir que no es banyaran. S’ofereixen a bon preu candidats a cap de govern des de Sant Julià de Lòria.

Es parla de tensions internes en el si reformista. Tothom vol anar junt, però tothom vol ser qui porti la veu cantant.

Mentre al partit socialdemòcrata s’obre un procés de primàries sense candidats, la resta, en lloc de deixar parlar els afiliats, deixarà que els prohoms aspirants es mengin el fetge i que com els herois immortals es compleixi la fatídica sentència de Només en pot quedar un. O si més no un per cada partit.

I així anem fent.

De restaurant en restaurant, de trobades a casa d’una o altre.

Mirant de reproduir la dansa de la garsa i coronar-se com a mascle Alfa d’una contesa que jo, hores d’ara i vist el panorama no sé si és gaire bona presa de caçar.

Que ja ho diuen, ningú és perfecte.