Una trucada d’Àlvar Valls em citava per dinar a la capital.
Em volia parlar d’una nova proposta. Un nou diari gratuït que dirigiria a partir de l’octubre i que naixia amb la voluntat de ser a tot arreu, de donar veu a tota mena d’opinions i percepcions de la realitat.
Així va començar el Més Andorra. Un diari en el qual vaig tenir la sort de poder col.laborar durant la primera etapa amb articles culturals setmanals i del que en guardo un molt bon record, especialment sota les ordres d'Àlvar Valls..
Un diari que s’obria per les darreres pàgines, on s’ubicaven els espais d’opinió, plurals i singulars.
La crisi, els darrers anys ha marcat la pauta dels mitjans de comunicació.
No és ni el primer ni l’únic que s’ha hagut d’estrènyer el cinturó i redimensionar els seus efectius. Mai com ara s’havien vist periodistes buscant feina al país. Bons periodsites buscant feina al país.
Però fins ara cap havia tancat les portes.
Sempre és una mala notícia el tancament d’un mitjà, perquè vol dir que una veu s’apaga.
Des d’aquí avui la nostra solidaritat amb els companys del Més Andorra, i moltes gràcies per haver-nos acompanyat tot aquest temps.
Segur que aviat ens trobem en alguna nova aventura periodística.
Sempre és una mala notícia el tancament d’un mitjà, perquè vol dir que una veu s’apaga.
Des d’aquí avui la nostra solidaritat amb els companys del Més Andorra, i moltes gràcies per haver-nos acompanyat tot aquest temps.
Segur que aviat ens trobem en alguna nova aventura periodística.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada