Filla de Maria

La monja benedictina Teresa Forcades omplia ahir el Prat del Roure per desgranar els quatre dogmes marians. Ves qui ens havia de dir que la visió feminista de la teologia comptaria amb tant d’interès en aquest país!

I val a dir que el tema s’ho mereix. Encara que – no sóc cap ingènua- els assistents- en bona part- només els cridés el cuquet de conèixer una monja que ha gosat encarar-se a la mare església i sigui líder de visionats al youtube amb la seva crítica demolidora contra les empreses (màfies) farmacèutiques.

Més enllà de polèmiques estèrils, i de les pors d’aquells que veuen en la dona, en l’obertura i en la claredat dins l’església catòlica com una amenaça al poder establert, el cert és que és molt enriquidor descobrir com se li pot treure la pell imposada pel patriarcat més opressiu a l’espiritualitat sense perdre, ni una mica de la seva essència.

Quins són els quatre dogmes referits a la Verge? El primer és que Maria és la mare de Déu; el segon, que Maria és verge; el tercer, que és immaculada i el quart és el referit a l’ascensió al cel.

Tot plegat, quatre maneres de tancar la dona en un parany que només ha servit per justificar la seva invisibilització davant els ulls dels altres, ignorant les seves aportacions, la seva fe, el seu valor més enllà de ser la mare de futurs catòlics. Que no és poca cosa, però que en cap cas no és suficient.

La dona, cada cop més, va trencant sostres, de vidre i fins i tot cúpules sagrades, però és que ja ho diuen, que ningú és perfecte.