Sí, però no.

Parlem d’inversions estrangeres i hem de córrer no sigui que els Apple s’ho repensin i muntin la paradeta en un altre lloc.

Després resulta que això que Apple volia venir a Andorra no és més que una brometa del dia dels innocents, que es va colar com un gol en pròpia porta per mandra, ingenuïtat o manca de revisió. Tant és.

Ara parlem d’obrir-nos al capital estranger i de facilitar que altres empreses i serveis trenquin el monopoli andorrà en vistes a millorar la nostra competitivitat, i sobretot, a reflotar la nostra economia.

Obertura total ens diuen per activa i per passiva. Però d’entrada els advocats es queden fora perquè- diuen- no hi ha reciprocitat. Una reciprocitat que sí existeix.

Altre cop un error? Altre cop ingenuïtat? Manca de documentació? M’estranya tenint en compte el nombre d’advocats que nodreixen les files del Govern i del Consell Demòcrata.

Potser més que un gol en pròpia porta, aquesta ha estat una finta per mirar d’esquivar el que es diu amb el que es vol fer.

Obertura total, sí, però a poc a poc i no per tothom, i no de seguida.

Impostos homologables sí. IRPF sí, però a pams, ja veurem com i de quina manera.

La sensació que queda és que des del govern tenen molt clara la feina que s’ha de fer, però hores d’ara el més calent és a l’aigüera,

Ja ho diuen, que molts cuiners espatllen un plat.