Dilluns sortirem al carrer, armats de roses
i llibres per conjurar el mal d’amors i l’esperança de temps millors.
Ja ho deia Dickens, que els nostres- com els
seus- eren temps difícils. Però lluny de fer de Bovary’s i tirar-nos a les vies
del tren, ens submergirem en tots aquells records d’un temps perdut, on quan
per assaborir una magdalena et calien més de vint-i-cinc pàgines.
No patiu, la crisi no ens deixarà caure en
el desànim existencial. No posarem el cap dins el forn, ni fugirem carretera
enllà a la recerca d’un cel protector. Encara que en tinguem ganes.
Mil móns coexisteixen entre les pàgines d’un
llibre.
Mil històries que ens permeten fugir del
dolor, buscar complicitats més enllà del temps, somiar amb sobreviure sense
necessitat d’anestèsia, riure, de nou, perquè no?
Tot és possible mentre la ment queda
poderosament enganxada entre les lletres i el paper. Odiar, estimar, deixar-se
caure, volar, aniquilar records, aclucar els ulls i oblidar-se de qualsevol
cosa, de gairebé qualsevol cosa.
Si més no, no té efectes secundaris.
Bé, si no has esperat al darrer moment per
comprar les roses. La cultura ni és gratis, ni ens redimeix de tot. Però
almenys ho intenta.
Entrades
1 comentari:
I tant!!! Visca la Cultura, visca la literatura!!! Quines ganes de deixar-ho tot i treure el llibre de la motxilla (tots hauríem de fer com el Manolo García, a qui en una entrevista li vaig sentir dir que sempre anava amb dos llibres a la bossa)i posar-se a llegir indefinidament que dóna el teu editorial d'avui!
Publica un comentari a l'entrada