Desnonaments.
És el tema de conversa recurrent en aquest temps de campanya electoral a
Catalunya. Desnonaments i independència.
Dos eixos que polaritzen l’actualitat catalana i que
ens fan veure com els caps de campanya, comunicadors i altres experts
s’entesten en dir-nos sobre què hem de pensar.
Aquí està l’autèntic control de les masses. Ningú
pretén fer de Goebbles. Ja estem massa ressabiats com per permetre que ens
venguin la moto de forma tant matussera, però com nens de parvulari, sí que ens
deixem distreure fàcilment.
Deixem que el nostre cap divagui sobre la forma i la
textura d’una Catalunya independent. Sobre si Belén Esteban ha guanyat deu o
quinze quilos o contemporitzem al voltant de les llàgrimes de la Pantoja quan va saber que
havia de ser àvia abans del que estava previst. Tot molt digne, molt lícit,
molt absurd, molt inútil i sobretot molt distret.
Perquè mentre sentim a parlar de suïcidis a causa
dels desnonaments ens aferrem encara més al nostre lloc de treball i a la
nostra petita mediocritat. I algú en guanya d’això. I no som nosaltres.
Perquè divaguem sobre una Catalunya gran i lliure
però oblidem que els impostos s’hauran de continuar pagant, que les injustícies
sobre el territori continuaran i oblidant que, pesi a qui pesi, les fronteres
només són límits ideològics que ens autoimposem per poder separar el que és
nostre del que és dels altres.
1 comentari:
Tens raó en que les fronteres són límits ideològocs, però haver de portar un passaport amb un nom de país al qual no estimes ni et sents identificada (o inclús avergonyida dels "conciutadans"), fa molt.
En quant a desnonaments, esperem que els polítics del nostre país d'acollida, la bonica Andorra, prenguin nota sobre el que ha dictat el tribunal d'Estrasbourg en el cas espanyol, i que abans que sigui massa tard, facin una llei que protegeixi les persones dels abusos de les entitats financeres.
Publica un comentari a l'entrada