16 de novembre 2012

Marejant la perdiu: 25-N


Desnonaments.  És el tema de conversa recurrent en aquest temps de campanya electoral a Catalunya. Desnonaments i independència.
                             
Dos eixos que polaritzen l’actualitat catalana i que ens fan veure com els caps de campanya, comunicadors i altres experts s’entesten en dir-nos sobre què hem de pensar.

Aquí està l’autèntic control de les masses. Ningú pretén fer de Goebbles. Ja estem massa ressabiats com per permetre que ens venguin la moto de forma tant matussera, però com nens de parvulari, sí que ens deixem distreure fàcilment.

Deixem que el nostre cap divagui sobre la forma i la textura d’una Catalunya independent. Sobre si Belén Esteban ha guanyat deu o quinze quilos o contemporitzem al voltant de les llàgrimes de la Pantoja quan va saber que havia de ser àvia abans del que estava previst. Tot molt digne, molt lícit, molt absurd, molt inútil i sobretot molt distret.

Perquè mentre sentim a parlar de suïcidis a causa dels desnonaments ens aferrem encara més al nostre lloc de treball i a la nostra petita mediocritat. I algú en guanya d’això. I no som nosaltres.

Perquè divaguem sobre una Catalunya gran i lliure però oblidem que els impostos s’hauran de continuar pagant, que les injustícies sobre el territori continuaran i oblidant que, pesi a qui pesi, les fronteres només són límits ideològics que ens autoimposem per poder separar el que és nostre del que és dels altres.

Això sí, el dia 25 tots a votar. I aquí pau i després glòria. Com a mínim amb tota aquesta farsa almenys hauran aconseguir aturar dos anys els desnonaments a Espanya. Dos anys i en cas d’extrema necessitat. Perquè tampoc és qüestió de fer les coses bé d’entrada. Massa fàcil, no fos cas que fer la feina bé donés algun sentit a la vida del polític. Que ja ho diuen, ningú és Perfecte

1 comentari:

Diana ha dit...

Tens raó en que les fronteres són límits ideològocs, però haver de portar un passaport amb un nom de país al qual no estimes ni et sents identificada (o inclús avergonyida dels "conciutadans"), fa molt.
En quant a desnonaments, esperem que els polítics del nostre país d'acollida, la bonica Andorra, prenguin nota sobre el que ha dictat el tribunal d'Estrasbourg en el cas espanyol, i que abans que sigui massa tard, facin una llei que protegeixi les persones dels abusos de les entitats financeres.

Arxiu del blog