26 d’abril 2013

Pariràs amb dolor


Avortar és de les pitjors experiències que pot viure una dona. Però pot ser un mal menor si l’alternativa és gestar un fill no desitjat, fer nàixer un nen que no tindrà l’opció de créixer ni de valer-se per ell mateix, o de quedar-se en el camí.

Potser no. Potser per algunes dones és tant terrible avortar que prefereixen perdre-hi la vida, abocar-se a un fill depenent o transcendir qualsevol trauma a través de la maternitat.

Tot és legítim si és la dona qui escull. Perquè és ella qui durà a terme la gestació, ella qui parirà, i molt probablement serà ella qui morirà, tindrà seqüeles o se n’haurà d’ocupar quan tots els acèrrims defensors de la vida – fins i tot els que fan prevaldre el dret a la vida d’un no nascut per sobre la vida de la dona – l’hagin deixada sola.

Jo sé el que he viscut jo. Jo sé que desitjava profundament un fill i que una malaltia greu durant la gestació em va portar a les portes de la mort. Jo sé que és que t’envïin a correcuita en una ambulància medicalitzalitzada a Barcelona, ja inconscient i que et facin una ammiocentesis enmig d’un passadís de camí a un quiròfan. Jo sé que és haver de firmar una autorització per a perdre un fill que vols, jo sé que és acomiadar-te’n. I sé, que si m’haguessin pogut intervenir a Andorra les seqüeles físiques i emocionals haguessin estat menors.

Però si m’hagués quedat a Andorra, m’hagués mort. Jo i el fill que duia en el ventre. Com sé, que aleshores mai no hauria nascut la meva filla.El pitjor del cas no és haver de superar tot el dolor que se’n deriva d’una situació com aquesta. La impotència, la pena, el dol...el pitjor és que hi hagi persones que no en tenen ni idea del que és parir, ni ho sabran mai i que es permetin la supèrbia de donar lliçons del que és i del que deixa de ser la maternitat i pretenguin afegir vergonya i culpa al dolor.

El pitjor és que hi hagi persones que confonguin la dignitat de les persones amb les institucions i que s’entestin en fer prevaldre una llei per sobre la justícia. Avui ens ho demostraran al Consell general Però ja ho diuen, ningú és Perfecte.

Cap comentari:

Arxiu del blog