Segur que hi haurà algú que m’ho sabrà explicar, però
jo, hores d’ara no acabo d’entendre què passa dins el PS.
Ni el que li passa pel cap a Jaume Bartumeu.
Una cosa és decidir que a casa ja no t’hi volen,
seure a taula i negociar com ens repartim els amics i el cotxe, i una altra,
marxar d’un cop de porta i buidar els comptes.
El debat de fons no és si aquests diners del grup
parlamentari s’han o no de repartir.
El problema de fons són dos: d’una banda que la
separació no s’ha fet correctament- tant primmirat que ha estat sempre Bartumeu
per aquestes coses-. I és que si realment es volia escenificar una escissió i
repartir béns i militants s’havia- necessàriament- de passar pel congrés. I fer
les coses com cal.
Però vaig més enllà. El problema real en tot plegat
és de concepte. I no només en el si dels socialdemòcrates i afins, sinó a
nivell social.
Confonem on comença la persona i on acaba el partit i
això genera dubtes i paradoxes del tipus: si l’escó és personal i per tant no
pot anar lligat a un contracte amb unes sigles, aleshores perquè hi ha
disciplina de vot? De qui són els diners? Del partit? Dels càrrecs electes?
Fins a quin punt els errors dels electes els han de pagar ells amb els seus
patrimonis, o ha de ser el partit qui doni la cara?
No deixen de ser qüestions de fons que tard o d’hora
caldrà resoldre. Ni que sigui per què tots tinguem clares les regles del joc.
D’un joc força brut darrerament, tot s’ha de dir.
Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada