Mal dia

Hi ha dies, que no saps perquè, però són dies defectuosos.

És com si en la caixa dels dies del mes sempre n’hi hagués algun que vingués amb alguna tara de fàbrica.

Mal fets, grisos, a contrapeu, quequejants, llargs o curts però mai a mida, amb males notícies, notícies entretallades, notícies que arriben tard, dies que tenen mal peu i poca gràcia.

I de fet, dóna gràcies si només són uns poquets els que arriben amb la remesa mensual.

Però és clar, aquests ni els pots retornar ni pots queixar-te a l’ACU.

Són dies, que sense saber com, tot surt de l’inrevés, malgirbat i caducat, com si tots els astres de l’univers- cansats de seguir la veta al Coelho- es conjuressin per fer que tot sortís capgirat.

Sí.

Tinc un mal dia.

I què?

O no esperaràs a sobre que m’ho prengui amb sentit de l’humor!

Perquè quan estàs de mal humor no hi ha res que tregui tant de polleguera com trobar-te algun il.luminat en plan místic que et digui: “Respira a fons, ets afortunada, ets afortunada, rama rama hare hare”.

Quan et trobes amb un d’aquests salvadors de butxaca a més de tenir un mal dia et descobreixes un instint homicida que no apareixia des que et van robar el noviet a la primària.

I tinc un mal dia. Només això. No crec que calgui passar pels jutjats per una cosa tant banal.

És clar que hi ha tantes coses per les que hem de passar encara que no en tinguem ganes...

Com saludar els veïns quan tornes cansat de la feina i amb poques ganes de parlar. Perquè mira que no costa res dir Bon dia, però hi ha dies que no en tinc ganes, però ho faig igual.

Com menjar amb coberts les patates fregides. És d’aquelles coses que no he entès mai.

Com fer veure que t’importa el que t’expliquen, com fer cara de despistada quan no passa la targeta, com sortir del llit quan fa fred, com dir als nens que han de fer bondat quan els grans no ho fem mai, si no és que ens miren...

Avui tinc un mal dia.

Ja ho sé.

I sento allò que cantava el Serrat dient que avui serà un gran dia, i que fer-ho possible depèn només de tu.

I m’adono que en certa manera té raó.

Que almenys demà, serà un altre dia. I que avui no era culpa meva.