En alguna tertúlia d'aquesta temporada ja havia sortit el tema tot parlant amb el Delfí Roca.

La nostra economia depén cada vegada més dels bancs i cada dia que passa - sense adonar-nos- estem més entrampats en un sistema que ens empeny a viure amb els diners que encara no tenim.

Treure la targeta de crèdit s'ha convertit en un hàbit diari que fem per gairebé tot. Des de pagar l'esmorzar, a la compra de la setmana o la benzina del cotxe.

Un acte quotidià que ens permet tirar de veta fins que ens quedem sense diners, i que automàticament ens permet continuar tirant de veta dels diners que el banc - gustosament i a canvi d'uns interssos- ens cedeix fins la propera nòmina.

El més important és continuar gastant, el que tenim, o el que tindrem.

I si no, demanem un crèdit.

En moltes llars d'aquest país tirar de targeta s'ha convertit en un salvavides per arribar a final de mes i més d'un i de dos viuen amb el sou del setembre a pagar en còmodes quotes a la tornada de les vacances.

M'imagino l'esglai i la impotència de les moltíssimes persones - amb crèdit o sense- que aquest cap de setmana s'han vist afectades pel tall de connexió que va patir dissabte Telefónica i que va impedir els pagaments amb targeta i els reintegraments dels caixers dels espanyols que estaven a Andorra i dels andorrans que estaven fora del país.

Sensació d'indefensió davant el neguit de no poder pagar el compte al restaurant, no poder-te endur la compra o no poder fer res que costi uns diners en efectiu que ja gairebé ningú porta a la butxaca.

Quants diners en efectiu portes normalment a sobre?

Quants en tens a casa per si mai tenim un "corralito"?

Fins a quin punt depens de les teves targetes de crèdit?

Quantes en tens?

Què faries si d'avui per demà desapareguéssin totes les targetes i no tinguessis accés a l'efectiu que et guarden al banc?

Primers senyals de l'Apocalipsi.