10 de juliol 2007

Sense Gluten.

Aquests dies es parla molt del que passarà o deixarà de passar amb els nens que pateixen intoleràncies i/o al.lèrgies alimentàries a l'escola.

A l'espera de veure com s'arregla finalment el tema, us avanço que acaba de sortir publicat un llibre que pot ajudar als pares de nens celíacs i als afectats en general per aquest problema.

Es titula "Amb gust i sense gluten" i el signa l'escriptora afincada a Catalunya Beatrice Askanazy.

El llibre, el publica l'editorial Mina en la col.lecció Sal i Pebre i recull un grapat de receptes i consells per fer àpats sans, nutritius, sense riscos per aquells que tenen intolerància al gluten i sobretot: molt bons.

El llibre inclou una guia de recursos web, productes de comerç just adaptables a l'alimentació sense gluten i trucs per fer de cada àpat una festa i no una condemna.

Entre altres propostes: crema de carbassó, crema de llimona, pèsols amb menta o vedella amb hortalisses.

Que vagi de gust!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, malgrat tot, sembla que s'arriba a un acord amb la contractació d'una empresa de càtering per abastir els menús especials. Ara el problema està en el finançament... Govern no vol subvencionar-lo...

Bé, "tanco per vacances", i quan torni a l'agost espero poder retrobar aquest espai al peu del canó. Petons Noemí.

Ningú és Perfecte ha dit...

El que deia, que continua sent un culebró.

Sembla mentida que costi tant subvencionar els menús dels escolars i costi tant poc demanar assessorament sobre coses que ja sabem.

Ja ho deia l'Obèlix: "Són bojos aquests romans!"

Bones vacances Albert i cuida't molt!

Anònim ha dit...

M'agradaria dir-hi la meva.
I si és veritat que, al final, s'arriba a un acord amb una empresa de càtering, tinc els meus dubtes que la qualitat dels menús sigui la mateixa que el fet que un àpat estigui acabat de fer a la cuina de l'escola i menjat al cap de poca estona o relativa poca estona al menjador.
L'experiència del càtering la tenen des de fa temps a les escoles del país veí (Espanya) i, la veritat, és que el menjar no té la mateixa qualitat que fets a l'escola. Potser com que aquí les dimensions del país són més reduïdes, les coses seran diferents. Deixant a part que el verb "subvencionar" no entra al vocabulari del Govern.

Ningú és Perfecte ha dit...

Bon dia Anònim de les 7:32,
Completament d'acord amb tu pel que fa al tema de les subvencions. Tot i que - afegiria- jo crec que són despeses que no s'haurien de subvencionar sinó que directament les hauria d'assumir l'Estat com a part de la seva responsabilitat, de la mateixa manera que s'hauria de fer càrrec de la sanitat, de l'educació i de la garantia dels mínims socials de qualsevol persona que visqui en aquest país.
Pel que fa al tema del càtering, a diferència del que passa a Espanya- crec que pot funcionar. les dimensions del país són prou petites com per a què així sigui, sempre i quan no es jugui a abaratir costos en contra dels interessos dels nens.

Arxiu del blog