Hem de quedar

Ahir va cloure la Fira del Roser i la Ganga de Sant Julià de Lòria, una mostra que aquest any ha inclòs una mostra de bestiar que ha tingut força èxit, sobretot entre els més petits, com era de preveure.

Membres de l’organització, diuen, que durant el cap de setmana han passat per la fira prop de 5.000 persones per visitar els més de 50 expositors, que oferien tota mena de productes d'artesania, alimentació, roba i música.

I és que encara que ara siguem molt moderns i tinguem els més avançats aparells tecnològics i digitals que ens permeten fer fotografies amb el mòbil, comunicar-nos a través d’internet i veure la tele en TDT, el cert, és que en el fons, continua sent cert que necessitem del contacte humà perquè som éssers socials, mal sembla que a vegades actuem com si la gent que ens envolta no tingués res a veure amb nosaltres.

Arriba la tardor, i amb ella les fires. Unes fires que per als nostres padrins eren la festa merescuda després de la lluita de mesos al camp. Hores d’ara, poca feina hi quedava per fer a pagès.

La collita arreplegada i encara d’hora per sembrar era un bon moment per trobar-se amb els altres, amb aquells amb qui la feina i les obligacions del dia a dia els impedien d’anar a fer un mos o la xerradeta amb calma.

I això avui, com ahir, no ha canviat.

Continuem atrafegats i sense temps per a res, tot i que, val a dir-ho, ni tan sols ens permetem el luxe d’un parell de setmanes a la tardor per a sociabilitzar-nos.

Perquè en aquest país qui pot, encara que sigui per un curt i mins cap de setmana a la que tens dos dies escampes la boira.

Quan va ser la darrera vegada que vau passar les vacances aquí?

Que podent marxar vau preferir gaudir del país i anar a alguna fira o acte popular encara que fos amb l’excusa de vendre el porc o buscar un marit per la filla?

Després ens estranyem que baixi el nombre de visitants.

Si ni tan sols nosaltres volem estar aquí!

I ens queixem que el model de país està canviant i que no ens estem adaptant al canvi.

Sant Julià ja fa dies que posa els fonaments per ser la parròquia de les fires: sens dubte una bona manera de buscar la diferenciació i el públic que es resisteix a visitar únicament els seus comerços.

Andorra la Vella ha estrenat aquest cap de setmana el seu nou centre de congressos: un centre modern i de nivell europeu- segons els entesos- que ha de permetre que la capital esdevingui la parròquia dels congressos internacionals, ara que sembla que el comerç comença a fer figa.

Qui diu que no hi ha sortides?

Les notícies ens parlen del descens de visitants i de canvis en els gustos i preferències dels que fins ara eren els nostres clients.

No podem instal·lar-nos en la queixa sinó buscar altres al·licients i canviar allò que no agrada per mirar de fer un país on sigui més agradable viure i a on sigui més gratificant viatjar.

El més important. Començar a fer un país que ens agradi a nosaltres. On valgui la pena viure, on vingui de gust passar un cap de setmana, amb calma, entre coneguts i amics.

De moment avui és dilluns i ja tornem a ser tots aquí, esperant que ens salvi la neu.