09 d’octubre 2007

Voluntaris al rescat

El Servei de Política Lingüística va presentar ahir la segona fase del projecte Voluntaris per la Llengua.

El secretari d'Estat de Política Cultural, Jordi Gallardo, va destacar que en un any han crescut fins a 105 el nombre de parelles lingüístiques que participen en el programa i, diu, que actualment, n'hi ha 35 en actiu.

El perfil d'aprenent que s'interessa pels cursos és de persones joves que provenen sobretot de Portugal i de l’Amèrica Llatina. Perquè després diguin dels tòpics!

L’objectiu és ara captar nous voluntaris i aprenents, així com potenciar i dinamitzar el voluntariat en general.

El programa, segons els promotors, pretén crear un sentiment integrador i intenta apropar els ciutadans al país per mitjà de la llengua.

És una bona idea.

Va començar des del Centre de la Cultura Catalana arran d’una proposta similar que es desenvolupa des de fa anys a Catalunya i sembla que la cosa funciona.

Com en totes les cases, hi ha casos de tota mena. N’hi ha que volen només passar el tràmit per poder aprovar un certificat base de català i poder treballar en determinades feines més qualificades.

Altres ho veuen com una manera d’integrar-se, de conèixer gent, en un entorn no massa procliu al conreu de les relacions humanes.

Altres simplement volen conèixer la llengua, la cultura del seu nou país d’acollida. No m’estranyaria que algun ingenu despistat, fins i tot busqués pubilla casadora entre els voluntaris.

Tots els motius són bons. I si això afavoreix que hi hagi una major i millor comunicació entre la gent, millor que millor.

Així cauen els tòpics sobre els estrangers, tòpics que només genera el desconeixement i al mateix temps ens coneixem millor nosaltres mateixos, que és el que té contrastar maneres de viure amb els altres.

Si a més, aquesta comunicació es comença a fer en la llengua del país, oli en un llum!

Crec que aquesta és una bona campanya, però crec també que no n’hi ha prou i que la feina que fan plegats voluntaris i aprenents no deslliura de la seva tasca als organismes competents en aquestes qüestions.

Massa sovint es veuen pels carrers incompliments flagrants de la llei del català. Incompliments que sembla, ara hem de denunciar els ciutadans perquè som per designació oficial el més semblant als policies de la llengua.

Massa sovint et sents estranger a les botigues, als restaurants o al transport públic. Diuen que és molt difícil trobar mà d’obra barata que parli català. (!)

Avui, a Andorra els usos socials del català cauen en picat i no se solucionaran posant un esparadrap a la boca d’aquells que parlen un altre idioma.

Aplaudeixo la iniciativa i generositat dels voluntaris, i també la possibilitat que tenim els ciutadans de dir la nostra quan les coses no funcionen, però no m’agradaria que ningú cregués que amb això la responsabilitat pública queda coberta.

Que siguin el govern de tots no vol dir que siguem nosaltres qui els haguem de fer la feina.

Si realment els interessa el tema, s’han de posar diners i ganes.

Com a mínim, tants com per garantir prou personal, prou recursos i prou iniciatives com per tirar endavant amb garanties una tasca de rescat que no en té prou amb viatjar a Frankfurt.

3 comentaris:

albert roig ha dit...

Un tema apasionant, sens dubte, i sobre el qual he escrit moltíssim. No puc fer altra cosa que aplaudir el que dius Noe. Frankfurt, Lara, Carlemany... grans actes i despeses que després dno tenen traslació al món real, el de l'ús social de la llengua.

I el cinema? Per què no interessa al Govern que hi hagi cinema enb català al país, més enllà de les sessions que organitza BIBM per Nadal? Si hi ha tan bon rotllo amb la conselleris del Treserras, què costa dir-li: "escolta nosalres et paguem el cost proporcional del doblatge de les pel·lícules, però una cinta o dues, venen cap a Andorra". Estem més preocupats amb focs d'encenalls i grans actes culturals que a fer realitat que l'ús del català avanci en la societat. els grans actes són minoritaris, els grans media són majoritaris. I fins que no canvii la mentalitat elitista dels nostres goivernants, o la necessitat de sortir a la foto amb el conseller de torn del Govern català per engruixir l'àlbm personal, no ens en sortirem

soso ha dit...

Si,teniu raó. No només amb grans actes culturals s'aconsegueix incentivar l'ús del català. I això que hem de ser els ciutadans els policies de la llengua em sembla ... S'haria de potenciar el que les empreses s'involucrin en donar facilitats per aprendre el català, incentivar-los .. no sé amb facilitats fiscals, horaris, ... perquè a les mateixes empreses (comerços, hotels, tallers, restaurants) hi haguéssin voluntaris per ensenyar el català. Però el problema no només està aqui, doncs la joventut tampoc utilitza el català. El parla, l'escriu però no l'utilitza. I a més del cinema perquè la televisió no es busca més canals catalans?

Fauceller ha dit...

La mateia televisió d'estat (RTVSA) emet (o emetia) programes en castellà (llengua contra la qual no tinc cap animositat i que a més,m'encanta): A tall d'exemple s'emetia,ara no ho sé si encara es dóna el cas perquè miro ben poc la tele andorrana,un programa de "manteniment físic " organitzat per un gimnàs amb un nom també ben poc català: "Fit".
El seu presentador no parlava ni una sola paraula de català.
Algú altre ha apuntat aquí mateix que tampoc es sanciona quan hi ha incompliment.Quants rétols, anuncis de lloguers o ventes de pisos o cotxes es veuen pel carrer?
Doncs si l'estat és tolerant, laxista amb l'us del català fins i tot en els seus propis organs, ja pot llençar totes les campanyes divulgatives que vulgui,el ciutadà ho entendrà com una manera de fer poc convincent, i fins i tot causarà mal estar.
De fet Andorra és el país dels eslogans que els mateixos governants no respecten:
Alguns exemples?
"Andorra un pais per caminar"
"Andorra,l'escapada"(deixa les cues").
"treballem per a tu" (qui s'ho creu, aquest només treballen per a ells)

la millor manera de convèncer el ciutadà és de predicar amb exemples i deixar de banda unes campanyes que ens costen molts diners.

Au, bona nit.

Arxiu del blog